dimecres, 21 de desembre de 2011

Pastissets de moniato

Tots els anys per aquestes dates sempre hem fet a casa els pastissets de moniato, tan típics d'aquesta zona. A casa nostra sempre els fa ma mare; enguany m'he armat de valor i he volgut fer-los jo. Porten una mica de feina, ja que s'ha de fer la confitura de moniato (també es pot comprar feta, però casolana sempre és més bona) i després s'ha de fer la massa dels pastissets. N'he menjat de moltes maneres, tant fets a casa com comprats del forn i aquests són els més m'han agradat. Duren molts dies i sempre estan bons, la massa es desfà a la boca. I és que el secret d'aquest pastissets està en la massa.... 



Per a la confitura de moniato
Com que no havia fet mai aquesta confitura, tampoc sabia quants moniatos calia posar. Al final vaig fer tots els que tenia (2 quilos), crec que me'n vaig passar, però posaré les mesures d'un quilo.


-1 quilo de moniatos (jo els vaig posar blancs, també poden ser rojos)
-750 g de sucre (el podem mesclar, jo vaig posar uns 100 g de sucre moré i la resta blanc perquè era el que tenia)
-la corfa d'una llimona
-un canonet de canyella
-75 ml d'aigua


En primer lloc netegem els moniatos amb un raspall i els posem a bullir amb la pell amb aigua o al vapor fins que estiguen tendres.
Els deixem refredar una mica i els pelem. Els fem puré xafant-los amb una forquilla i els pesem. Com que hauran agafat aigua, malgrat treure la pell, pesaran al voltant d'1 kg. 
La confitura és molt pesada de fer perquè has d'estar remenant tota l'estona més o menys 1 hora fins que estiga feta. Tot i que a mi m'agrada fer les receptes de forma artesana, aquesta la vaig fer amb el Thermomix, així no havia d'estar tan pendent d'estar-hi al damunt remenant. La veritat és que he de reconéixer que aquestes màquines t'estalvien molta feina.
Posem uns 75 ml d'aigua al Thermomix per a disoldre el sucre amb una mica de temperatura, jo ho vaig fer a 50 ºC i velocitat 3 fins que el sucre estava tot humit.
A continuació hi aboquem el puré de moniato i amb l'ajuda de l'espàtula anem mesclant tota la massa a velocitat 3 i a 100 ºC. 
Quan estiga ben mesclat, podem afegir la corfa de llimona i el canonet de canyella. La confitura ha d'estar uns 45 min a velocitat cullera. Els primers 15 minuts a 100 ºC i després podem abaixar la temperatura a 60 ºC o 50 ºC. 
El resultat és una confitura espessa amb un gust de llimona molt agradable. Ma mare diu que si la fem al foc es queda més dauradeta i bona, però aquesta, per a mi que sóc poc de dolç, m'ha encantat.



Per a la massa dels pastissets
500 ml d'aiguardent
250 ml de mistela
1 l d'oli de gira-sol
3 cullerades de sucre 
una mica més de 2 kg de farina


Vos he de dir que el secret d'aquesta massa és fer-la al foc, així queden uns pastissets cruixents que es desfan a la boca. Duren molts dies i la massa sempre està bona. 
En una cassola de fang posem l'aiguardent, la mistela i el sucre. Hi afegim la farina a poc a poc i ho remenem a foc lent amb una cullera de fusta fins que la farina estiga integrada. En la foto que hi ha a continuació encara no estava tota la farina posada. Seria ideal posar tota la farina mentre està la cassola al foc, però a mesura que la massa està més espessa costa més feina remenar. Per això podem acabar d'afegir la farina bolcant la massa a una taula de treball i pastant-la amb les mans (abans haurem de deixar refredar un poc la massa). 





Comencem a fer boletes per a fer els pastissets: 
Per a facilitar-nos la feina, podem ajudar-nos d'un film de plàstic, encara que aquest és massa fi i s'arruga amb facilitat, per això és millor fer servir una bossa de plàstic oberta. Aplanem la massa, una vegada fetes les boletes, sobre el plàstic; l'omplim amb una cullerada de confitura de moniato i la dobleguem per la meitat formant els pastissets.
Amb aquestes mesures han eixit 4 safates de forn ben plenes. 
Quan estiguen tots els pastissets posats en les safates, els pintem amb ou batut i els espolsem amb una mica de sucre. 
Els podem fer al forn de casa entre 190 ºC i 200 ºC uns 30 minuts. Nosaltres, com que teníem moltes safates, els hem portat a fer al forn. Han quedat boníssims. Espere que vos agraden.



DESITGE QUE PASSEU UNES BONES FESTES DE NADAL AMB LA FAMÍLIA I GAUDIU DE LA MÀGIA QUE TENEN AQUESTS DIES. MOLTA FELICITAT, PAU, SALUT I AMOR PER A TOTS.  


divendres, 18 de novembre de 2011

Arròs melós amb bolets i peus de porc

Ara que sembla que comença a fer una mica de fred i el temps de tardor ja el tenim ací, abelleix menjar de calent. El plat de hui està inspirat en una recepta molt bàsica d'ací, l'arròs d'olla. Aquest caldo de carn, cadascú el fa al seu gust: jo hi pose carcassa de pollastre, un tros de carn de poltre de la garreta i un peu de porc (prèviament bullit uns 15 minuts a banda llançant aquesta primera aigua i passant-lo després al caldo amb la resta dels ingredients); de verdures hi pose porros, carlotes (pastanagues), api, cardets i de vegades una creïlla (patata) sencera pelada i cigrons en remull. 
D'aquest caldo tan gustós i gelatinós, podem fer sopes de galets de primer plat o sopa d'arròs. Al meu poble, a més també fan arròs sequet sofregint uns allets i llonganisses en trossets i fan bullir l'arròs amb el doble de caldo; queda boníssim. 
La meua recepta està inspirada en aquest plat, però he volgut aprofitar els peus de porc i alguns ingredients de la tardor com els bolets. És una recepta que es fa ràpidament i el resultat ha sigut un plat ple de sabors i molt melós, gràcies a la textura que adquireix l'arròs amb el caldo i els peus de porc. Espere que vos agrade.


Arròs melós amb bolets i peus de porc
Ingredients per a 2 persones: 
caldo d'olla (6 tassetes)
arròs blanc redó (2 tassetes)
1 ceba 
1 all
bolets deshidratats menuts
1 peu de porc bullit partit en dos (si és amb el caldo de l'olla, millor)
uns brins de safrà 
sal de bolets (o sal marina)
oli d'oliva aromatitzat amb bolets (o oli d'oliva verge extra)
pebre negre per als peus de porc (també opcional)

Sofregim la ceba i l'all molt picadet amb una mica d'oli i de sal; a continuació hi afegim els bolets (que haurem tingut prèviament en remull amb aigua uns 30 minuts). Tirem l'arròs (1 tasseta de café per persona) i el sofregim també amb el safrà. És convenient que torrem de primer el safrà: per això l'emboliquem amb una mica de paper de forn i el passem per la torradora. 
És el moment de tirar el caldo a l'arròs; en aquest cas, com que volem que ens quede melós, en posarem el triple de quantitat que d'arròs. Tapem la cassola i el deixem bullir uns 15 minuts. El servim al plat i hi posem al damunt el peu de porc que haurem passat abans per la planxa per les dues bandes amb un poquet de pebre perquè estiga més rostit. Bon profit!

dijous, 3 de novembre de 2011

Rèmol al forn

El rèmol és un peix blanc de sabor fi i textura melosa per ser un peix semigràs. El vaig descobrir fa uns anys en un restaurant i em va encantar, per això quan tinc l'ocasió de comprar-ne el faig al forn, ja que de moment encara no he provat una altra recepta.  Vosaltres com el feu?


Rèmol al forn
Ingredients per a 2 persones: 
1 rèmol 
1 ceba gran
3 creïlles mitjanes (patates)
uns alls sencers amb pell
1/2 copa de vi blanc
2 fulles de llorer
romer 
sal marina
oli d'oliva verge extra


Encara que semble que un rèmol és massa per a dues persones no és així, ja que és un peix que té molta espina i molt de cap i sembla que tinga més carn que la que té. Però també depén de com siga la peça de gran.
Netegem el rèmol deixant la pell i el tallem en trossos. El cap el podem guardar per a fer un caldo quan el necessitem. 
Pelem les cebes i les creïlles. Tallem les cebes en juliana grossa i les creïlles en rodanxes. Les posem en una cassola amb un poc d'oli d'oliva, hi afegim també el llorer en trossets, el romer (jo el tenia sec) i els alls sencers amb un colp. Els donem unes voltes a foc mitjà uns minuts, després hi posem també el peix amb la pell més fosca tocant la planxa, el girem i hi tirem 1/2 copa de vi blanc. Passem la cassola al forn i ho cuinem uns 20 minuts o fins que estiga fet el peix i les creïlles. Espere que vos agrade.

dilluns, 17 d’octubre de 2011

Pits de pollastre a la italiana

Abans de començar vos diré que he dubtat si posar o no aquesta recepta, ja que les fotos són bastant dolentes; últimament no tinc sort quan faig les fotos, o ixen massa fosques o tenen massa llum. No sé si hauré d'anar pensant de canviar-me la càmera, ja que és important que les fotos tinguen bon aspecte. No vos ha passat mai que heu fet una recepta i per culpa de la foto no l'heu pogut publicar? Jo en tinc moltes, d'aquestes...
Bé, aquesta recepta l'he tret d'un programa de cuina que ara està circulant per Canal Cocina de la famosa Donna Hay. Jo no coneixia aquesta cuinera australiana, però n'havia sentit a parlar molt a la blogosfera. Per fi, aquesta temporada l'he pogut conéixer i m'ha sorprés gratament. M'agrada perquè té receptes ràpides i fàcils de fer i, alhora, molt innovadores. En alguns aspectes em recorda molt algunes receptes de Jamie Oliver, encara que la seua manera de cuinar i de presentar els plats no és tan rústica.
La recepta no és al 100% igual que la de la cuinera, jo l'he adaptat al meu gust pel que fa a les tècniques de cuinat i he variat algun ingredient.




Pits de pollastre a la italiana
Ingredients per a 3 persones:
2 pits de pollastre sense os i amb la pell
un bon grapat de tomatetes de cirera
1 cullerada de daus de bacó
4 xampinyons tallats en 4 trossos
orenga (si pot ser fresca, millor, la meua era seca)
uns quants alls (5 o 6) sencers amb un colp o un tall
parmesà ratllat
sal marina
oli d'oliva verge extra




Mentre s'escalfa el forn, agafem una cassola que puguem ficar-hi i rostim, amb 1 cullerada l'oli d'oliva, els pits de pollastre per les dues bandes (els deixem crus per dins) i els reservem.
Tallem les tomates de cirera per la meitat i les posem a la cassola amb el bacço, els xampinyons tallats en 4 trossos, la sal i l'orenga (no cal posar-hi més oli si no ho veiem necessari, ja que amb el bacó ja tindrem prou de greix). Quan estiga a mitja cocció tornem a posar els pits de pollastre a la cassola i ho coem tot al forn uns 15 minuts (haurem d'anar amb cura perquè els pits de pollastre no es queden secs). Abans de treure la cassola del forn, hi posem per damunt parmesà ratllat i el gratinem uns minutets. No vos podeu imaginar l'oloreta de pizzeria que fa la casa amb aquest plat tan gustós. 
Per a servir-lo, jo el talle en filets grossos i el regue una mica amb el suc que s'ha quedat al fons de la cassola. Estava tan bo que pense repetir la recepta moltes vegades, és una manera de menjar pits de pollastre sense que queden secs i amb molt de sabor. Aquest plat és molt agraït perquè en tallar la carn en filets poden menjar fins i tot 4 persones si els pits de pollastre són grans i els acompanyem d'una bona ensalada. Espere que vos agrade.  

dimecres, 5 d’octubre de 2011

Paella de pollastre i gambes

Crec que ja anava sent hora de posar una paella. No he fet moltes paelles, era una recepta que se'm resistia, però durant aquest any he anat animant-me i, la veritat és que no m'han eixit gens malament. Per a mi, el problema era que l'arròs no quedara sec i acabarà massa caldós. Com ja sabreu, en la paella, quan bulls l'aigua per a fer el caldo on courem després l'arròs, aquest es va evaporant i després has d'endevinar la mida exacta perquè l'arròs quede perfecte, de vegades és una mica difícil, però de moment m'estan eixint prou bé. No sé què passarà quan faça una paella per a molts... Aquesta només era per a 2 persones.



Paella de pollastre i gambes
Ingredients per a 2 persones: 
2 racions d'arròs (quasi un got)
uns trossos de pollastre al gust
4 gambes grans
un grapadet de bajoques planes (mongeta tendra) 
1/2 pimentó roig mitjanet
1 all (hi ha gent que no n'hi posa, però a mi m'agrada el sabor que deixa)
1 tomata tipus pera madura
pimentó roig dolç (1 culleradeta de café rasa) -aquest ingredient és opcional
colorant en pols
sal marina
oli d'oliva verge extra 




En primer lloc posem oli d'oliva a la paella, ni poc ni massa, el suficient perquè puguem sofregir la carn. Posem a sofregir els trossos de pollastre i les gambes. Hi afegim sal i quan estiguen rostits, apartem les gambes a un plat i hi afegim les bajoques (mongetes tendres) tallades en trossos i el pimentó roig tallat en daus menudets (també poden ser trossos grans, però a mi m'agrada tallar-lo menudet perquè dóna més sabor a l'arròs). Ho sofregim donant unes voltes i quan agafe un color més rostidet hi afegim l'all picat (o ratllat pels forats més menuts) i la tomata ratllada. Per últim hi posem el pimentó roig dolç, remenem ràpidament perquè no es creme i de seguida hi abocarem quasi el triple d'aigua que de l'arròs que pensem afegir. Posem colorant al caldo i sal i el fem bullir uns 30 minuts. Hem de vigilar que no s'evapore massa caldo (un truquet és posar-hi una tapa). Si hem fet un bon sofregit, crec que en aquest temps serà suficient perquè estiga la carn tendra. Tastem el caldo de sal i si ens sembla que està bé, tirem l'arròs en forma de pluja per tota la paella, sacsem les anses perquè es repartisca bé, hi afegim les gambes que teníem reservades i el deixem bullir fins que estiga sec. L'arròs no s'ha de remenar en tot el procés de cocció. 
Un truquet perquè no s'evapore massa caldo i ens quedem sense és tapar-ho els primers 10 minuts, o també  posar-hi més aigua i abans de tirar l'arròs treure un poc de caldo per tindre'l reservat per si de cas ens fa falta. 
Aquesta combinació (pollastre i gambes) es coneix també com a paella mixta i crec que és una de les meues preferides per la combinació tan bona que fa el pollastre amb les gambes, que li dóna un gust a l'arròs boníssim. Espere que vos agrade.


dimecres, 28 de setembre de 2011

Bullit valencià

Hui posaré una recepta molt senzilla que, de segur, coneixeu tots: el bullit. És un plat que consisteix a bullir verdures variades, però el bullit clàssic es fa amb creïlles (patates), ceba i bajoques. És un primer plat molt típic de la zona i en moltes cases es fa cada nit. Tot i que és una recepta molt bàsica, cadascú el fa a la seua manera i hi pot afegir les verdures que li agraden o les que done la temporada. El tradicional es fa bullint les verdures amb aigua i després cadascú se l'adoba al seu gust (sal, oli, vinagre, maionesa...). Jo pose a l'aigua sal, un all sencer, una fulla de llorer i un raig d'oli d'oliva, que li dóna un sabor especial; hi ha gent que no posa res a l'aigua i ho amaneix després a taula. Aquesta és la meua recepta. 




Bullit valencià
Ingredients per a 4 persones:
3 o 4 creïlles (patates) -segons la mida-
2 o 3 carlotes (pastanagues)
1 ceba tallada en 4 trossos
un bon grapat de bajoques (mongeta tendra)
1 all sencer sense pelar
1 fulla de llorer
sal marina
oli d'oliva verge extra


Pelem totes les verdures i les tallem en trossos al gust (a mi m'agrada tallar-les en trossos mitjans). Posem aigua a bullir amb una mica de sal, un all sencer, un raig d'oli d'oliva i hi afegim les verdures. Les fem bullir fins que estiguen tendres (uns 45 minuts). També es pot fer amb olla exprés (com és el meu cas, el temps de cocció dependrà de la marca). 
Quan estiguen cuites les verdures, les posem al plat i les servim amb un raig d'oli d'oliva. Després cadascú se les menjarà com més li agraden, en trossets o picades amb la forqueta. A nosaltres ens agraden picades, així es mesclen els sabors i queda un primer plat molt bo i sa. Espere que vos agrade.

dimarts, 20 de setembre de 2011

Ensalada de quinoa amb tires de nori

Com que encara ens fa temps d'estiu, a pesar que la tardor se'ns presentarà aquest cap de setmana, hui posaré un plat fred. Una ensalada de quinoa, una llavor d'una herba dels Andes molt nutritiva. Es cuina de manera semblant a l'arròs i està molt bé poder disposar d'aquests productes per a variar i enriquir la nostra dieta.


Ensalada de quinoa amb tires de nori
Ingredients per a 4 persones:
1 got de quinoa ecològica
1 cogombre gran
2 tomates madures
1 llanda de dacsa dolça
1 paquet de tronquets de mar
1 fulla d'alga nori
sal marina
oli d'oliva verge extra


En una cassola posem la quinoa amb el doble d'aigua i un poc de sal. Ho coem durant 30 minuts tapat a foc lent (podem posar un difusor per fer la cocció més lenta). Si cal, hi afegim un poquet d'aigua. Quan estiga cuita, apaguem el foc i ho deixem reposar.


En un bol mesclem les tomates, els cogombres i els tronquets de mar tallats en daus, i hi afegim la dacsa i la quinoa cuita. Ho mesclem bé i ho adobem amb sal i oli.
Agafem l'alga nori i la torrem passant-la prop d'una flama, però sense apropar-la massa perquè si no es cremarà com si fos un paper (es tracta de torrar-la perquè quede cruixent, això s'aconsegueix quan veiem que canvia de color).
Servim l'ensalada en el plat i posem per damunt l'alga nori torrada tallada en tires. Bon profit!

dilluns, 12 de setembre de 2011

Un apunt de les vacances d'estiu

Hola!
Sembla que amb la tornada dels xiquets a l'escola, també tornem tots a la rutina de sempre. La veritat és que fa almenys dos mesos que no publicava res. L'última vegada va ser abans del viatge a Lisboa. Jo pensava que en tornar del viatge continuaria publicant de tant en tant algunes receptes i per això no em vaig acomiadar. Però quan vam tornar del viatge, va vindre tot molt ràpid: les xiquetes a casa després d'haver acabat l'escola, havíem de fer maletes per a anar-nos-en de vacances i, entre unes coses i unes altres, em vaig veure a Salou. Entre desfer maletes, netejar l'apartament, anar de compres i fer totes les coses que se solen fer a les vacances (sobretot quan hi ha xiquets pel mig), anava aplaçant les publicacions i, amb aquests aplaçaments, anava passant l'estiu i sentint-me una mica culpable fins que, quan ja vaig veure que havia passat tot el mes de juliol, vaig pensar "ara ja és igual". I la veritat és que tenia moltes ganes de contar el viatge i de publicar moltes receptes que tenia reservades per a l'estiu, però també necessitava relaxar-me una mica i gaudir de l'estiu i de les eixides amb la família, i tots sabem que mantindre un bloc significa que has de dedicar-hi molt de temps, tant a publicar les entrades com d'anar visitant i comentant els blocs dels altres companys. 
Ara ja tenim les xiquetes a l'escola, i tot i que m'agradaria fer unes publicacions periòdiques (almenys una a la setmana), no vull prometre res, perquè no vull que el bloc es convertisca en una obligació per a mi, ja que no tinc tan de temps per a dedicar-li. És un plaer per a mi compartir totes les meues receptes amb vosaltres i també passejar-me pels vostres blocs, que són fantàstics i se n'aprén molt. Per això i també perquè vull tindre un recull de receptes redactades i amb les fotos corresponents i perquè estic aprenent molt amb vosaltres, intentaré publicar en la mesura que puga, igualment visitar els vostres blocs (que no en seguisc massa perquè no vull saturar-me i vull dedicar-los el temps de que dispose).
Bé, després d'aquests aclariments vos he de dir que aquest estiu ha estat meravellós. Es pot dir que hem estat dos mesos de vacances, una setmana de les quals l'hem passat a Lisboa, per celebrar el desé aniversari de noces; després hem anat a passar l'estiu a Salou, on hem gaudit molt de la platja i del temps tan magnífic que ens ha fet (llevat d'uns dies de molta calor).
Ara voldria mostrar-vos unes fotos de Lisboa, una ciutat amb molt d'encant a pesar d'estar una mica abandonada. També ens va fer molt bon temps, diria que massa fresca i tot, ja que no ho vam preveure i vam agafar massa roba d'estiu i només alguna jaqueta que vam aprofitar al màxim...
Pel que fa a la gastronomia, ens van encantar els típics pastissos de Belem, que estan fets amb una crema de nata, ous i sucre; els venien pertot arreu i en menjàvem quasi cada dia. Ens van sorprendre també els bolos d'arròs, uns bescuits fets amb farina d'arròs (que, pel que vaig saber, ara en posen un percentatge molt baix, pràcticament és tota de blat) i amb forma de magdalena que vam menjar a l'hotel i que estaven boníssims, però que després els vam buscar i als altres llocs no eren iguals, per tant, ens vam quedar amb les ganes, perquè els de l'hotel no estaven a la venda... El bacallà també el solen cuinar molt bé, el que passa és que una setmana de restaurants es fa molt pesada i al final menges en tots els llocs pràcticament el mateix. Una cosa que no ens va agradar gens ni mica va ser el coriandre, molt semblant al julivert però que no té res a veure amb el seu sabor, el posaven a tots els plats i tots els plats feien el mateix gust, fins que ho vam descobrir i vam demanar que no ens en posaren més. Jo no havia provat mai aquesta espècia, però es veu que has de tindre el paladar preparat perquè t'agrade el sabor...
Pel que fa a les compres, no volíem anar massa carregats, però no es pot anar de viatge i no emportar-te res, així que vam comprar vi, formatges, café, pastes, roba de casa, alguns estris de cuina, joguets per a les xiquetes (aprofitant que també vam anar al Museu del Joguet de Sintra)... i també em vaig comprar un llibret de cuina portuguesa que el tenien traduït a moltes llengües, així que, a veure si m'anime a cuinar algunes de les seues receptes. Va ser una setmana molt bonica de la qual m'emporte molt bons records i fotos, moltes fotos. Ací vos en deixe una xicoteta sel·lecció:


Típic aparador de pastisseria; a baix, els pastissos de nata. 



Tenen una ceràmica preciosa.


Vistes de la ciutat: 

- El riu i el pont 25 d'abril des del castell.


- Els terrats de la Baixa, amb l'elevador de Santa Justa i les runes del convent del Carme.




- El castell des de l'elevador de Santa Justa.




El tramvia.


 

Amb Roger als peus de l'elevador de Santa Justa.


Les voreres de Lisboa, decorades amb mosaics de pedra en blanc i negre (els colors de l'escut de la ciutat).


Aquests són els bolos d'arròs i els pastissos de Belem, quina delícia!


Espere que vos haja agradat. Que tingueu una bona reentrada en la rutina i ja ens anirem llegint.

dimarts, 5 de juliol de 2011

Orxata de xufla

Aquestes dues últimes setmanes he estat tan enfeinada que no he pogut posar cap recepta ni tampoc passar pels vostres blocs a veure les vostres. De segur que m'he perdut coses boníssimes, però... A veure si quan m'establisca en les vacances, puc posar-me al dia. Hui vos volia deixar una recepta molt refrescant, sana i fàcil de fer: l'orxata de xufla. La veritat és que la xufla és un tubercle una mica difícil d'aconseguir si no viviu pels voltants de València, ja que requereix per al seu cultiu una terra solta i arenosa i temperatures suaus. I Alboraia (València) és una població ideal per al seu cultiu. Jo les compre al Mercat Central de València, però també se'n pot trobar en tendes especialitzades de fruites seques. Si voleu saber les propietats que té aquest tubercle tan preuat, punxeu ací, on teniu un enllaç molt interessant que ho explica molt bé.
Demà agafarem l'avió rumb a Lisboa per passar unes xicotetes vacances d'una setmana. Aquest mes de juliol fa 10 anys que ens vam casar i ja feia temps que no feiem un viatget, així que aquest any hem decidit celebrar-ho a Lisboa, que era un lloc que teníem moltes ganes de conéixer. Estic segura que molts de vosaltres ja coneixeu la ciutat i la seua gastronomia. Intentarem passar uns dies inoblidables i tornar carregats de noves experiències i de records. 
Ara vos deixe la recepta de l'orxata de xufla. Espere que vos agrade i fins la tornada.


Orxata de xufla

Ingredients:
1 got de xufles
5 gots d'aigua mineral
3 cullerades de sucre

Com veieu, els ingredients són molt senzills. Per 250 g de xufles, ix 1 litre d'orxata, però això també depén de com ens agrade de concentrada. Jo pose un got de xufles seques en remull tota la nit. Al dia següent, llancem l'aigua del remull i netegem bé les xufles per si hi quedara alguna resta de terra. Hem de triturar les xufles amb aigua nova (no la del remull), però no posarem tota l'aigua de colp, perquè hem d'anar premsant la polpa triturada de les xufles per esprémer-ne tot el suc i després tornar-lo a mesclar amb més aigua fins que aconseguim 1 litre d'orxata: per això ens faran falta uns 5 gots d'aigua, encara que abans d'afegir l'últim got, és convenient que ho tastem per veure si ens agrada així o ho volem més líquid. Jo utilitze la Thermomix per a fer aquesta beguda, és un aparell potent que tritura molt bé les xufles; no ho he fet mai amb batedora tradicional, però m'imagine que amb un poc de paciència també ix molt bé.
Aleshores, resumint: 1 got de xufles triturades, les posem en remull tota la nit. Les triturem amb 2 gots d'aigua i ho colem. Tornem a posar la polpa al robot de cuina, hi afegim 2 gots d'aigua més i ho remenem bé. Reposem la mescla i colem. Tornem a posar la polpa al robot de cuina i hi afegim 1 got més d'aigua; també podem posar ara el sucre. Ho mesclem bé tot amb la batedora, ho deixem reposar uns minuts i colem definitivament la mescla; després, la passem per un colador de tela perquè quede ben fina. Ho tastem de dolç i ho deixem refredar a la nevera. S'ha de consumir en dos dies, ja que com que és natural es fa malbé de pressa. No deixeu mai l'orxata a temperatura ambient, es fa malbé de seguida. Jo un dia la vaig deixar una hora fora de la nevera i quan vaig anar a remenar el sucre estava tota feta un moc molt espés i la vaig haver de llançar. Una pena. 
Hi ha molta gent que també posa canyella i pell de llimona per aromatitzar l'orxata, però jo vos aconselle que ho feu de manera natural perquè tasteu el gust de la xufla, que és deliciós. La llimona i la canella preferisc posar-les a la llet per a fer llet merengada, ja que li dóna molt bon sabor. 
Els fartons són ideals per a acompanyar aquesta beguda. Com deia Jaume I, això és or, xata!

dijous, 23 de juny de 2011

Clafoutis de cireres

He estat uns dies desconnectada del tot, a penes he parat per casa en tota la setmana, així que m'hauré de posar al dia en la mesura que puga, ja que demà ja torna a ser divendres i també estaré fora tot el cap de setmana. La veritat és que, quan comença a fer calor com la que fa ara, tenim més ganes d'eixir de casa. 
Hui volia posar una recepta que tenia pendent de repetir, ja que la primera vegada que la vaig fer em va agradar el sabor, però no la textura. Farà més o menys un mes, circulava pels blocs el Clafoutis de cireres, unes postres que sempre m'han atret, però que no havia fet mai; així que vaig buscar la recepta que recomanava Whole Kitchen, perquè la vaig veure més senzilla pels ingredients que portava i també perquè a penes portava lactis (i jo hi tinc intol·lerància). Però va ser un fracàs absolut. Quan hi vaig afegir la farina (125 g), amb tan poca llet, ja vaig veure que quedava una massa molt espessa, però vaig pensar "ara ja està, a veure què ix d'ací..."; i va eixir una massa compacta com una goma. No vos recomane que feu aquesta recepta. Per això, vaig comprar cireres i vaig pensar que abans que s'acabara la temporada, l'havia de repetir a la meua manera. Ha sigut una recepta una mica inventada, perquè jo volia que es quedara cremosa, però sense posar molt de greix (nata, que l'he substituït per petit-suisse naturals). No sé com quedarà la clafoutis feta amb nata, però almenys aquesta no té res a veure amb la pilota de goma de la primera vegada, és com una mena de flam cremós amb una mica de farina (només 40 g). El resultat ens ha agradat bastant, potser un altre dia la faig amb nata. Vosaltres l'heu fet amb nata? 


Clafoutis de cireres

Ingredients: 
400 g de cireres madures
3 ous de corral
3 cullerades de sucre (o potser amb 2 ja n'hi ha prou, depén de la maduració de les cireres i del temps de maceració; a mi m'ha eixit massa dolça per al meu gust)
1 pessic de sal
2 petit-suisse naturals
150 ml de llet
40 g de farina d'espelta blanca (la pròxima vegada ho provaré de fer amb només 30 g, però amb 40 g també ix molt bé)
mantega per a untar el motlle



Posem les cireres amb pinyol a macerar amb 2 cullerades de sucre. Quan més temps estiguen macerant-se, més dolces estaran (jo les vaig tindre quasi 2 hores). La veritat és que vaig optar per posar les cireres senceres perquè vaig llegir que tenen més sabor; a més, això fa que no solten líquid i el clafoutis acabe sent tot morat. No hem tingut cap problema amb els pinyols a l'hora de menjar-nos-el, i crec que queda més bonic en la presentació.
Encenem el forn i mentre s'escalfa anirem preparant la massa: batem els ous amb 1 cullerada de sucre, hi afegim els 2 petit-suisse, la llet i un pessic de sal. Ho mesclem bé i després hi afegirem la farina. Quan ho tinguem ben mesclat, passem les cireres macerades a un motlle per al forn engreixat amb mantega. El sucre que ens sobre de macerar les cireres, l'afegim a la mescla. Aboquem la massa damunt de les cireres i ho enfornem a 180 ºC durant uns 40 minuts (depenent del forn). 

dimecres, 15 de juny de 2011

Crema de carabasseta

Ara que arriba la calor, les carabassetes estan com més m'agraden a mi: de color claret, molt suaus, dolces i tendres (això sí, cal tastar-les abans per si de cas alguna estigués amarga). En aquesta època tinc la nevera plena de carabassetes que em va donant la família dels seus horts; això és una sort, perquè m'encanta aquesta verdura, i intente crear receptes diferents per no cansar-nos-en i per no pensar que mengem sempre el mateix. Com que és una verdura tan suau, combina molt bé amb quasi tot. L'he fet de moltes maneres: amb cremes, amb truita, amb lasanya, farcides... N'hi ha infinitats de possibilitats. Aquesta crema és com una mena de vichyssoise, amb un ingredient més. Està molt bona tant calenta a l'hivern, com temperada o freda a l'estiu.




Crema de carabasseta
Ingredients per a 4 persones:
3 porros (la part blanca)
1 carabasseta gran o 2 de mitjanes
1 creïlla (patata)
llet
sal marina
oli d'oliva verge extra
25 g de mantega (opcional)


Tallem els porros en rodanxes fines i els posem al foc amb una miqueta d'oli d'oliva i la mantega (opcional) a foc molt lent i amb la tapa posada. Hi afegim la carabasseta en rodanxes, la creïlla laminada i continuem coent-ho tot a foc lent i amb una mica de sal. Quan vegem que ha suat la verdura, hi afegim aigua (o caldo de pollastre o vegetal) fins que cobrisca la verdura, però no del tot, ja que després haurem de posar-hi llet. Ho fem bullir uns 20 minuts a foc lent. Triturem les verdures mentre anem afegint la llet fins que aconseguim la textura desitjada, una crema ni massa espessa ni massa líquida. La podem acompanyar d'uns crostonets de pa aromatitzats amb all, com vaig fer jo, o com més vos agrade.
Nota: aquesta crema està molt bona temperada a la primavera i a l'estiu, així ens evitarem suar quan fa dies de molta calor. Si la fem amb antelació, és millor que quan la calfem no arribe a bullir, ja que si no perdrà la textura, perquè la llet es quedarà triada. Jo, quan la faig, sempre pose la llet freda de la nevera a l'hora de triturar-la, així no està tan calenta quan ens la mengem.

dijous, 9 de juny de 2011

Ensalada de cigrons amb vinagreta de soja i mel

Aquesta setmana circulen per molts blocs receptes que porten cogombre per a donar suport a aquesta crisi que estan patint els llauradors. El cogombre és una hortalissa que consumim molt a casa, sobretot a l'estiu, ja que és molt refrescant. Es pot dir que quan estem en plena temporada d'estiu, el consumim quasi a diari. El cogombre té moltes propietats saludables i té un gran efecte purificador de l'organisme; és molt bo en temps de calor, ja que conté molta aigua, ens hidrata i fa que funcionen bé els intestins i els purifica, refresca la sang i, com a curiositat, hi ha una malaltia que només es pot curar amb el cogombre: la toxoplasmosi. S'ha de menjar natural, sense sal, sense pell i ben llavat; durant 40 dies, amb la qual cosa es produeix una desintoxicació molt profunda en l'organisme. 
Per tot això i per tal d'ajudar en aquesta crisi, hui posaré una recepta que porta cogombre, entre altres ingredients (ja que el cogombre no és l'ingredient principal en aquesta recepta, però la fa molt refrescant i crec que servirà igualment per a la causa). 


Ensalada de cigrons amb vinagreta de soja i mel
Ingredients per a 4 persones:
Un pot gran de cigrons cuits ecològics
un bon grapat de tomates de cirera
una llandeta de dacsa
1 cogombre gran
una llandeta d'olives negres sense pinyol
1 alvocat madur
un bon grapat de gambes pelades cuites amb un poquet de sal

Per a la salsa:
2 cullerades de salsa de soja ecològica
2 cullerades d'oli d'oliva
el suc de mitja llimona
unes gotes de gingebre ratllat i escorregut
una culleradeta de mel

Rentem els cigrons i els escorrem. Tallem les tomates de cirera per la meitat, el cogombre en daus, l'alvocat també en daus i les olives negres per la meitat. Posem els cigrons en un bol i hi incorporem tots els ingredients que hem tallat i els altres. 
Per a fer la vinagreta barregem la salsa de soja, l'oli, el suc de llimona, les gotes de gingebre i la mel. Ho emulsionem amb unes varetes, ho tirem damunt de l'ensalada i ho mesclem amb compte que no es desfaça l'alvocat. La servim ben fresqueta.
Nota: en aquesta ensalada no posarem sal, ja que la salsa de soja és molt salada. 

divendres, 3 de juny de 2011

Crema d'avena amb cireres

Hui vos porte una crema d'avena molt ràpida de preparar; és com una mena d'alternativa a l'arròs amb llet per la textura i el sabor que presenta, però més ràpida de preparar i, al meu parer, més sana, ja que jo l'he preparat amb flocs d'avena integral ecològica, amb llet d'arròs en comptes de llet de vaca i només amb una culleradeta rasa de sucre per persona (això és opcional, ja que la llet d'arròs ja ens aporta la dolçor necessària). Aquesta que he fet està molt bona fresqueta en aquests dies de calor, i les cireres li aporten un sabor extra molt agradable. A mi, m'agrada molt menjar-me-la per a berenar. Per cert, heu provat alguna vegada la llet d'arròs?
La llet d'arròs, com moltes persones pensen, no té res a veure amb l'aigua d'arròs, que s'obté de l'aigua colada en la qual hem fet bullir arròs. Aquesta aigua, que porta tot el midó de l'arròs, va molt bé per a tallar les diarrees. En canvi, la llet d'arròs s'obté gràcies a la fermentació, en diverses etapes, dels grans d'arròs frescos, mòlts i cuits. Una vegada vaig voler fer llet d'arròs a casa i vaig posar a fermentar els grans d'arròs, cada dia havia de canviar l'aigua perquè feia molta olor, i a poc a poc anaven germinant, però al cap d'una setmana me'n vaig cansar (també perquè me n'anava de viatge...) i vaig desistir. Vaig veure que era tan costós que valia més la pena comprar la llet ja preparada; és una llet cara, però també és per tot el procés que porta. És molt nutritiva i té moltes propietats beneficioses per a l'aparell digestiu, ja que gràcies a aquesta fermentació, ajuda a regular-lo i a posar-lo en ordre. Per a mi ha sigut tot un descobriment, ja que sense portar sucre en els ingredients, és una llet dolça i deliciosa.  




Crema d'avena amb cireres
Ingredients: 
2 cullerades de flocs d'avena integral fins (jo els vaig comprar ecològics)
llet d'arròs ecològica (la que admeta: quasi dos gots)
sucre (opcional)
cireres madures sense pinyol al gust


Com que sabia que l'avena consumeix molt de líquid, jo vaig començar la cocció amb una miqueta d'aigua (quasi un got), després posem les dues cullerades d'avena i deixem que es vaja cuinant a foc lent. Quan absorbisca l'aigua, anem afegint-hi llet d'arròs (ens en faran falta uns 2 gots o quasi). Ho fem bullir de 5 a 10 minuts. Hi afegim les cireres partides per la meitat i sense pinyol. Ho remenem i ho deixem refredar. A l'hora de menjar podem decidir la textura: si s'ha espessit massa, podem fer-ho més lleuger posant-hi més llet d'arròs, i si necessitem més dolçor, cadascú es posarà el sucre que necessite. Per cert, també vos he de dir que aquesta crema és un laxant molt efectiu, gràcies a la fibra que ens aporten els flocs d'avena integral. Amb dues cullerades d'avena ens eixiran unes 3 racions. 
Desitge que vos agrade. 

dilluns, 30 de maig de 2011

Espaguetis amb romer i bolets

El plat que vos porte hui no és una recepta meua, és de Silvia, del bloc Mi Dulce Tentación. Silvia sorteja 3 exemplars del seu llibre Mi dulce tentación, amb receptes del bloc, entre totes les persones que publiquen una recepta seua, i jo vaig triar aquesta, perquè a banda de ser una de les més recents, també és una recepta que jo sabia que seria un èxit. Es tracta d'uns espaguetis que queden molt cremosos tot i que no porten nata (per la mantega) i saborosos (pel romer). Jo havia fet aquesta recepta amb uns altres ingredients i m'havia quedat molt bona, per això quan vaig veure aquesta amb romer vaig voler fer-la de seguida. 
També vos he de dir que vaig conéixer el món dels blocs farà més o menys un any, i va ser buscant una recepta a Internet; aquesta recepta em va remetre al bloc Mi Dulce Tentación i em vaig quedar bocabadada en veure totes les receptes que tenia i les fotos tan meravelloses; jo encara no coneixia res d'aquest món. A mi sempre m'ha agradat la cuina, i sempre he volgut tindre un lloc on poder recollir totes les meues receptes; per això, en veure aquest bloc se'm van obrir els ulls i després de l'estiu em van vindre les ganes de fer el meu. Així que aprofite des d'ací per a donar-te les gràcies, Silvia, per mostrar-me aquest món tan fantàstic. 




Espaguetis amb romer i bolets
Ingredients per a 2 persones: 
Espaguetis (uns 200 g)
un grapadet de gírgoles
uns 5 xampinyons grandets
25 g de mantega
1 rameta de romer (si pot ser fresc, millor. Jo el tenia sec, però en rama)
1 all gran
formatge parmesà
una mica d'aigua de la cocció
sal marina
oli d'oliva verge extra


En primer lloc, prepararem la salsa: netegem els bolets i els xampinyons i els tallem en làmines. Posem oli en una paella antiadherent i els saltem amb l'all premsat o ratllat amb un ratllador finet (crec que d'aquesta manera agafa més sabor que si el laminem o el piquem amb el ganivet). Hi posem una mica de sal i el romer picat. Reservem aquesta salsa fins que estiga cuita la pasta.
Coem la pasta al dente i quan estiga cuita anem passant-la directament a la paella on tenim els bolets saltats. D'aquesta manera ens estalvíem netejar l'escorredor i ho aprofitem perquè caiga una mica de l'aigua de la cocció que necessitarem per a completar la salseta i que es faça cremosa. Afegim a tota la mescla la mantega i ho mesclem fent saltar la pasta amb el foc encés. Si veiem que necessita una mica més d'aigua de la cocció perquè estiga més cremós, en posem. Ho tastem de sal i ho servim immediatament, abans que els espaguetis absorbisquen tota la salsa i es queden secs, amb uns encenalls grans de formatge parmesà. Espere que gaudiu d'aquest plat tant com ho vam fer nosaltres a casa.



diumenge, 22 de maig de 2011

Pastís de carn i creïlla

Ja fa quasi dues setmanes que no publicava res, però la veritat és que m'ha passat el temps volant i, a més, amb les xiquetes per casa i coses que tenia pendents de fer, no he tingut massa temps ni ganes d'escriure i publicar una recepta. La majoria de vosaltres publiqueu quasi a diari, però jo no ho puc fer, i és una cosa admirable. La veritat és que quan vas deixant passar els dies, no sé què passa que et vas fent còmoda i t'oblides una mica de tot. No sé si vos passarà alguna vegada, a mi em passa també amb altres coses, per exemple amb el gimnàs, que és el cas més freqüent, no? Quan un dia deixes d'anar, ja comences a faltar i a veure quin és el dia que tornes. 
Hui vos porte una recepta molt fàcil de preparar, que pot funcionar com una alternativa als clàssics espaguetis a la bolonyesa; sovint, per costum o per falta de temps recorrem sempre a les mateixes receptes i no ens parem a pensar formes diferents de cuinar els plats de sempre. El plat que presente hui és, doncs, una manera de variar una recepta de pasta amb bolonyesa: un pastís de carn amb puré de creïlla, un plat que com els espaguetis també agradarà molt als xiquets. M'haureu de perdonar, però aquest és un plat que tinc fet de fa molt de temps i se m'han oblidat les quantitats, normalment jo cuine molt a ull i si després no m'ho apunte, no sé dir bé quines quantitats de cada cosa vaig posar, però després quan em pose a cuinar-ho sempre m'ix bé... Intentaré donar unes quantitats aproximades.




Pastís de carn i creïlla
Ingredients 
Per al puré: 
4 0 5 creïlles (patates)
sal marina
oli d'oliva verge extra o una punteta de mantega 
un raget de llet


Per a la salsa de carn:
1 ceba grossa
500 g de carn picada (mescla de vedella i magre de porc; o cadascú la que més li agrade)
unes 5 tomates madures tipus pera
comí en pols (al gust)
sal marina
oli d'oliva verge extra


Per a fer el puré de creïlla, bullim les creïlles en aigua amb un pessic de sal fins que estiguen tendres. Les xafem amb una forqueta (és millor que no les passeu per la batedora, ja que es queda una massa molt xiclosa i líquida) i posem una mica d'oli o mantega, les tastem de sal i les podem fer més cremoses amb un raget de llet. Reservem el puré per al muntatge del plat.


Per a la salsa de carn, posem oli d'oliva en una paella i sofregim la ceba ben picada. Quan agafe un color bonic, hi incorporem la carn picada amb el comí al gust (almenys una culleradeta perquè es note que en porta, ja que té un sabor molt bo i combina molt bé amb la carn). Triturem les tomates i les afegim a la carn. Ho coem tot junt fins que estiga la tomata reduïda (si es queda la salsa aiguada, no podrem muntar el plat i se'ns quedarà ple de líquid, cosa que no queda massa bonic en la presentació). 
Per a muntar el plat, posem un motlle al plat i en primer lloc posem una mica de puré i amb l'ajuda d'una cullera el deixarem ben planet (és millor que posem una capa fineta de puré, perquè si no, tot serà puré). La segona capa serà de la salsa de carn, i acabarem amb una altra capa de puré de creïlla. Amb una forqueta podem fer uns dibuixos ratllats perquè quede més bonic; després traiem el motlle i ja el podem servir. Espere que vos agrade. 

dimecres, 11 de maig de 2011

Batut de xocolate amb plàtan i coco

Hui toca una recepta dolça, més en concret una beguda. Aquesta recepta ha estat pensada per al concurs-sorteig que fa Bertha al seu bloc Brujita en la cocina, en motiu del segon aniversari del bloc. Es tracta de fer un beuratge amb imaginació. Em vaig posar a pensar i em va vindre al cap una pluja d'idees sobre el que podia fer. Jo, la veritat és que, imaginació en tinc molta, però després també s'ha de ser realista, s'ha de pensar en el temps i en els ingredients que tens o no. Com que tampoc tinc liquadora a casa, vaig descartar la idea de fer un còctel amb fruites. El batut que he fet és molt fàcil i ràpid de preparar, només cal tindre els ingredients a casa, i jo els tenia, així que va ser pensat i fet i el resultat em va agradar, és cremós, energètic i, a qui no li agrada el xocolate? A les meues filles els va encantar.




Batut de xocolate amb plàtan i coco
Ingredients: 
200 ml de batut de xocolate ben fred
75 ml de llet de coco
1 plàtan xicotet
1 broqueta de fusta


Posem el batut de xocolate i la llet de coco a la batedora; tallem unes rodanxes de plàtan per a la broqueta i la resta del plàtan el posem a la batedora. Ho batem tot i ho passem a un got o una copa per a servir. Posem la broqueta de plàtan damunt de la copa i ja podem gaudir d'un berenar refrescant i saborós. 





dijous, 5 de maig de 2011

Risotto primavera

Després d'uns dies de Pasqua amb pluja, sembla que a poc a poc torna a aguaitar el sol i a fer calor. Per fi podem sentir que la primavera es manifesta, almenys pel que fa al sol... A la primavera, trobem a les fruiteries productes de temporada molt colorits i saborosos, que estan en el millor moment de maduració i també de preu, per això, tot i que d'espàrrecs en tenim tot l'any, ara és el moment de comprar-los a bon preu. El risotto que vos presente hui, l'he fet moltes vegades al llarg de l'any, depenent de les verdures que ens done la temporada, però la primera vegada que el vaig fer, va ser en primavera, i portava espàrrecs, com aquest, per això el vaig batejar com a risotto primavera.




Risotto primavera
Ingredients per a 2 persones:
2 tassetes d'arròs blanc redó
6 tassetes d'aigua mineral (o caldo vegetal o de pollastre)
1 ceba mitjana
1 all
1/2 pimentó roig
1 carlota (pastanaga)
1/2 manollet d'espàrrecs verds
formatge ratllat al gust
sal marina
oli d'oliva verge extra


En primer lloc, sofregim la ceba picada finament amb una mica d'oli d'oliva, després afegim l'all i les altres verdures també picades de la mateixa mida: la carlota, la pebrera roja i els espàrrecs (reservem les puntes per a més tard). Quan tenim fet el sofregit, hi tirem l'arròs i el remenem; després afegim el doble de l'aigua o caldo, que el tindrem ben calent. De tant en tant, anem remenant l'arròs amb molta cura perquè vaja desprenent el midó i es quede cremós. A mitjan cocció afegim les puntes dels espàrrecs que teníem reservades; veurem que necessita una mica més d'aigua, així que n'afegim una mica més fins que completem la indicada en els ingredients, ho tastem de sal i quan l'arròs estiga fet, apaguem el foc (ha de quedar cremós però al dente). Amb el foc apagat, tirem el formatge ratllat, i el mesclem delicadament perquè es fonga amb l'arròs i les verdures i el servim. 
Nota: la quantitat de caldo o aigua que haurem d'afegir a l'arròs també depén de si fem l'arròs amb la cassola tapada o no. Jo el faig amb la cassola tapada i com que m'agrada que quede cremós pose el triple d'aigua que d'arròs. Cadascú ha d'anar provant la seua recepta en funció de com ho cuine. Espere que vos agrade.

dimecres, 27 d’abril de 2011

Tallarines negres amb gula

Hui, una recepta ben senzilla i fàcil de fer. Amb molt pocs ingredients, però que queda molt vistosa i boníssima. Quan vaig començar aquest bloc, vaig posar una recepta amb espaguetis negres que també m'agrada molt, però que és una mica més laboriosa. Sempre tinc aquest tipus de pasta a la cuina, i no sé perquè, sempre la faig un dia que no tinc massa ingredients a casa, perquè la pasta per si sola ja dóna molt de color i només li calen pocs ingredients per poder presentar un plat decent. Tots coneixem el típic aperitiu de gula amb allada, jo l'he combinat amb aquestes tallarines, que podem trobar a qualsevol supermercat, abans era més difícil trobar pasta negra. 


Tallarines negres amb gula
Ingredients per a 2 persones:
Tallarines negres
1 paquet de gula
3 alls
2 vitets
sal marina
oli d'oliva verge extra
julivert

Tallem els alls en làmines i els sofregim amb un poc d'oli d'oliva (anem amb cura que no es cremen), afegim els vitets i les gules i ho remenem tot.
A banda, coem les tallarines amb aigua bullint i un pessic de sal marina el temps que ens indique el paquet. Els escorrem i els aboquem juntament amb les gules, piquem una mica de julivert i ho saltegem tot junt. Ho servim ben calent i a gaudir.  

dilluns, 18 d’abril de 2011

Abadejo amb samfaina

Hui vos propose una recepta de les de tota la vida, l'abadejo amb samfaina. En temps de quaresma aquest peix blanc és l'estrella. L'abadejo (o bacallà) fresc  té la seua temporada de pesca des de la tardor fins a la primavera, però en podem disposar tot l'any salat i dessecat. És un peix blanc que té molt poc de greix, ja que la majoria l'acumula al fetge, d'on ens podem beneficiar dels àcids grassos omega 3. La seua carn és rica en proteïnes d'alt valor biològic i té gran quantitat de vitamines (B1, B2, B6 i B9). També té vitamines D, E i A, a banda de minerals com el potasi i el fòsfor. Hem de tindre cura perquè té un alt contingut en sodi, per això l'haurem de desalar bé si no el comprem fresc. 
Amb aquest peix tan nutritiu podem fer una infinitat de plats (esgarraet amb abadejo, mandonguilles, arròs, també combina molt bé amb algun ingredient dolç, per fer el contrast dolç-salat...). Amb aquesta recepta faré la meua aportació al bloc Memòries d'una cuinera, que proposa fer una recepta amb bacallà de Quaresma. Si voleu fer-hi la vostra aportació, teniu de temps fins al 28 d'abril; de segur que hi haurà un recull de plats deliciosos.
Aquesta recepta, no sé si és típica d'ací o no, jo la vaig provar a Barcelona, a casa l'àvia del meu marit. Ella, que era una cuinera excel·lent i que m'ha ensenyat moltes coses de la cuina catalana, la feia a la manera tradicional. Comprava l'abadejo i el dessalava a casa; el passava per farina i el fregia, després l'apartava a un plat a banda i amb aquest oli feia les verdures (ceba, all, pimentó roig, carabasseta, albergina i tomata) i les servia per acompanyar el peix. Segurament aquest ordre fa que la recepta estiga més gustosa i cruixent, però jo tinc la mania de fer-ho d'una altra manera, més senzilla i ràpida, però que també està molt bona i melosa. 




Abadejo amb samfaina


Ingredients: 
Uns talls d'abadejo dessalat 
1 ceba
1 all
1/2 pimentó roig
1/2 carabasseta
1/2 albergina
1 tomata madura
unes olives negres
oli d'oliva verge extra
sal marina


Piquem totes les verdures més o menys de la mateixa mida, perquè es facen totes igual. Posem oli en una cassola i anem sofregint-les en aquest ordre: ceba, all, pimentó, carabasseta i algargina. Quan totes les verdures estiguen confitades, hi afegim la tomata en daus i les olives negres. Estarà fet quan es quede sense el suc de les verdures (no s'ha de quedar caldós). Aleshores, apartem una mica la verdura i posem el peix a la cassola (si és antiadherent, millor) i el fem al costat de les verdures, pegant-li la volta quan calga. Apaguem el foc quan encara estiga melós i el servim amb aquestes verduretes. 
Espere que vos agrade i aprofite per desitjar-vos bona Pasqua, tant si eixiu de viatge com si vos quedeu a casa. 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...