Abans de començar vos diré que he dubtat si posar o no aquesta recepta, ja que les fotos són bastant dolentes; últimament no tinc sort quan faig les fotos, o ixen massa fosques o tenen massa llum. No sé si hauré d'anar pensant de canviar-me la càmera, ja que és important que les fotos tinguen bon aspecte. No vos ha passat mai que heu fet una recepta i per culpa de la foto no l'heu pogut publicar? Jo en tinc moltes, d'aquestes...
Bé, aquesta recepta l'he tret d'un programa de cuina que ara està circulant per Canal Cocina de la famosa Donna Hay. Jo no coneixia aquesta cuinera australiana, però n'havia sentit a parlar molt a la blogosfera. Per fi, aquesta temporada l'he pogut conéixer i m'ha sorprés gratament. M'agrada perquè té receptes ràpides i fàcils de fer i, alhora, molt innovadores. En alguns aspectes em recorda molt algunes receptes de Jamie Oliver, encara que la seua manera de cuinar i de presentar els plats no és tan rústica.
La recepta no és al 100% igual que la de la cuinera, jo l'he adaptat al meu gust pel que fa a les tècniques de cuinat i he variat algun ingredient.
Pits de pollastre a la italiana
Ingredients per a 3 persones:
2 pits de pollastre sense os i amb la pell
un bon grapat de tomatetes de cirera
1 cullerada de daus de bacó
4 xampinyons tallats en 4 trossos
orenga (si pot ser fresca, millor, la meua era seca)
uns quants alls (5 o 6) sencers amb un colp o un tall
parmesà ratllat
sal marina
oli d'oliva verge extra
Mentre s'escalfa el forn, agafem una cassola que puguem ficar-hi i rostim, amb 1 cullerada l'oli d'oliva, els pits de pollastre per les dues bandes (els deixem crus per dins) i els reservem.
Tallem les tomates de cirera per la meitat i les posem a la cassola amb el bacço, els xampinyons tallats en 4 trossos, la sal i l'orenga (no cal posar-hi més oli si no ho veiem necessari, ja que amb el bacó ja tindrem prou de greix). Quan estiga a mitja cocció tornem a posar els pits de pollastre a la cassola i ho coem tot al forn uns 15 minuts (haurem d'anar amb cura perquè els pits de pollastre no es queden secs). Abans de treure la cassola del forn, hi posem per damunt parmesà ratllat i el gratinem uns minutets. No vos podeu imaginar l'oloreta de pizzeria que fa la casa amb aquest plat tan gustós.
Per a servir-lo, jo el talle en filets grossos i el regue una mica amb el suc que s'ha quedat al fons de la cassola. Estava tan bo que pense repetir la recepta moltes vegades, és una manera de menjar pits de pollastre sense que queden secs i amb molt de sabor. Aquest plat és molt agraït perquè en tallar la carn en filets poden menjar fins i tot 4 persones si els pits de pollastre són grans i els acompanyem d'una bona ensalada. Espere que vos agrade.
Te molt bona pinta...petons
ResponEliminaDoncs no has de patir, perquè té molt bona pinta!!! no acostumo mai a cuinar els pits de pollastre així, però la propera vegada que en compri ho faré!!!! molts petonets
ResponEliminaAixò del canal cocina es veu que enganxa, no?
ResponEliminaLa carn me l'he de menjar disfressada, així que segur que aquests pits m'agradarien.
Petons.
No estan pas tan malament, aquestes fotos! Fan venir ganes de provar el pollastre, que és el més important. De totes maneres, és veritat que una bona foto millora molt la recepta i jo m'he estat de publicar molts plats per culpa de la foto, això o he repetit la recepta només per captar-ne de nou la imatge. Això demostra con m'és d'important la vista en el món de la cuina!
ResponEliminaM'anoto la recepta!
Petons!
Anna
Un plat molt interessant per com molt bé dius acompanyar-lo d’una bona amanida.
ResponEliminaPetons
M'encanta la Donna Hay, venint d'ella segur que la recepta és deliciosa!! i encara que les fotos no t'agradin, el pollastre es veu deliciós i venen ganes de tastar-lo!
ResponEliminaI sí, a mi també em passa. He deixat de publicar per culpa de les fotos. O he repetit recepta i sessió, jeje!!
Molts petonets!
Asela, no et preocupis que té una pinta espectacular!! Jo des de que no visc a casa els pares trobo molt a faltar el canal cocina... jejeje
ResponEliminaPetonets
Sandra
Mi Asela!!, eso de no poder publicar por culpa de las fotos feas!!, eso es porque somos demasiado exigentes amiga!!!.
ResponEliminaen cuanto a Donna Hay, a mi me gusta mucho, tengo varias revistas suyas, y es verdad que recuerda un poco a Jamie..aunque de un modo mas refinado!...aunque a mi me va mas el toque de Jamie!!
bueno, este pollo es sencillamente maravilloso, y te quedo muy bien...la foto además no es nada fea, que lo sepas!!!..no te exijas tanto!!!!
Cariños mi Asela!!!!!
Anotadísima la receta. Este finde sorprendo en casa gracias a ti :D
ResponEliminaBesos.
Que rico ese pollo, me gusta probar con el pollo recetas nuevas cada vez que lo cocino...anotadísima queda...
ResponEliminaUn saludo!!!
Vaya receta tan estupenda te ha marcado y que presentación tan buena, se ve súper apetitoso.
ResponEliminaTe felicito y me llevo la receta así varío cuando haga pollo.
un besito, guapa
Se ve realmente delicioso, tu plato.
ResponEliminaSobre mi bizcocho,la receta es así es una receta hungara y muy popular en mi país.
un beso
Buffffff!!! yo es que veo un plato así un día como hoy que ni he comido y babeo babeo y babeo!!! cosa más bien hecha porrrrdiosssssssss!!! ¿te ha sobrau? ¿ein? mira que te mando un tupper eh.... enhorabuena por el recetón!!!!
ResponEliminaBesiños salseros Asela!
Tito! :)
Van pasant els dies i dic q tinc q anar a veure que ha cuinat, pero els dies se'n m'en van entre els dits sense poder fer res... ultimament tinc poc temps per a mi i no puc visitaros gaire...
ResponEliminaM'agrada la condimentació d'aquest pollastre, estic segura que als nois tambe els i agradaria.
Petonets maca