Crema de carabasseta

Ara que arriba la calor, les carabassetes estan com més m'agraden a mi: de color claret, molt suaus, dolces i tendres (això sí, cal tastar-les abans per si de cas alguna estigués amarga). En aquesta època tinc la nevera plena de carabassetes que em va donant la família dels seus horts; això és una sort, perquè m'encanta aquesta verdura, i intente crear receptes diferents per no cansar-nos-en i per no pensar que mengem sempre el mateix. Com que és una verdura tan suau, combina molt bé amb quasi tot. L'he fet de moltes maneres: amb cremes, amb truita, amb lasanya, farcides... N'hi ha infinitats de possibilitats. Aquesta crema és com una mena de vichyssoise, amb un ingredient més. Està molt bona tant calenta a l'hivern, com temperada o freda a l'estiu.

Crema de carabasseta
Ingredients per a 4 persones:
3 porros (la part blanca)
1 carabasseta gran o 2 de mitjanes
1 creïlla (patata)
llet
sal marina
oli d'oliva verge extra
25 g de mantega (opcional)


Tallem els porros en rodanxes fines i els posem al foc amb una miqueta d'oli d'oliva i la mantega (opcional) a foc molt lent i amb la tapa posada. Hi afegim la carabasseta en rodanxes, la creïlla laminada i continuem coent-ho tot a foc lent i amb una mica de sal. Quan vegem que ha suat la verdura, hi afegim aigua (o caldo de pollastre o vegetal) fins que cobrisca la verdura, però no del tot, ja que després haurem de posar-hi llet. Ho fem bullir uns 20 minuts a foc lent. Triturem les verdures mentre anem afegint la llet fins que aconseguim la textura desitjada, una crema ni massa espessa ni massa líquida. La podem acompanyar d'uns crostonets de pa aromatitzats amb all, com vaig fer jo, o com més vos agrade.
Nota: aquesta crema està molt bona temperada a la primavera i a l'estiu, així ens evitarem suar quan fa dies de molta calor. Si la fem amb antelació, és millor que quan la calfem no arribe a bullir, ja que si no perdrà la textura, perquè la llet es quedarà triada. Jo, quan la faig, sempre pose la llet freda de la nevera a l'hora de triturar-la, així no està tan calenta quan ens la mengem.