diumenge, 22 de maig del 2011

Pastís de carn i creïlla

Ja fa quasi dues setmanes que no publicava res, però la veritat és que m'ha passat el temps volant i, a més, amb les xiquetes per casa i coses que tenia pendents de fer, no he tingut massa temps ni ganes d'escriure i publicar una recepta. La majoria de vosaltres publiqueu quasi a diari, però jo no ho puc fer, i és una cosa admirable. La veritat és que quan vas deixant passar els dies, no sé què passa que et vas fent còmoda i t'oblides una mica de tot. No sé si vos passarà alguna vegada, a mi em passa també amb altres coses, per exemple amb el gimnàs, que és el cas més freqüent, no? Quan un dia deixes d'anar, ja comences a faltar i a veure quin és el dia que tornes. 
Hui vos porte una recepta molt fàcil de preparar, que pot funcionar com una alternativa als clàssics espaguetis a la bolonyesa; sovint, per costum o per falta de temps recorrem sempre a les mateixes receptes i no ens parem a pensar formes diferents de cuinar els plats de sempre. El plat que presente hui és, doncs, una manera de variar una recepta de pasta amb bolonyesa: un pastís de carn amb puré de creïlla, un plat que com els espaguetis també agradarà molt als xiquets. M'haureu de perdonar, però aquest és un plat que tinc fet de fa molt de temps i se m'han oblidat les quantitats, normalment jo cuine molt a ull i si després no m'ho apunte, no sé dir bé quines quantitats de cada cosa vaig posar, però després quan em pose a cuinar-ho sempre m'ix bé... Intentaré donar unes quantitats aproximades.




Pastís de carn i creïlla
Ingredients 
Per al puré: 
4 0 5 creïlles (patates)
sal marina
oli d'oliva verge extra o una punteta de mantega 
un raget de llet


Per a la salsa de carn:
1 ceba grossa
500 g de carn picada (mescla de vedella i magre de porc; o cadascú la que més li agrade)
unes 5 tomates madures tipus pera
comí en pols (al gust)
sal marina
oli d'oliva verge extra


Per a fer el puré de creïlla, bullim les creïlles en aigua amb un pessic de sal fins que estiguen tendres. Les xafem amb una forqueta (és millor que no les passeu per la batedora, ja que es queda una massa molt xiclosa i líquida) i posem una mica d'oli o mantega, les tastem de sal i les podem fer més cremoses amb un raget de llet. Reservem el puré per al muntatge del plat.


Per a la salsa de carn, posem oli d'oliva en una paella i sofregim la ceba ben picada. Quan agafe un color bonic, hi incorporem la carn picada amb el comí al gust (almenys una culleradeta perquè es note que en porta, ja que té un sabor molt bo i combina molt bé amb la carn). Triturem les tomates i les afegim a la carn. Ho coem tot junt fins que estiga la tomata reduïda (si es queda la salsa aiguada, no podrem muntar el plat i se'ns quedarà ple de líquid, cosa que no queda massa bonic en la presentació). 
Per a muntar el plat, posem un motlle al plat i en primer lloc posem una mica de puré i amb l'ajuda d'una cullera el deixarem ben planet (és millor que posem una capa fineta de puré, perquè si no, tot serà puré). La segona capa serà de la salsa de carn, i acabarem amb una altra capa de puré de creïlla. Amb una forqueta podem fer uns dibuixos ratllats perquè quede més bonic; després traiem el motlle i ja el podem servir. Espere que vos agrade. 

11 comentaris:

  1. Doncs jo perefereixo aixo que els espaguetis a la bolonyesa. Sempre m'han agradat molt els pastissos de carn té una pinta estupenda :)

    Un petó!

    ResponElimina
  2. Aquest pastís te una pinta que et fa venir salivera. No et preocupis que nosaltres no tenim xiquets i tampoc tenim temps de publicar cada dia, o sigui que encantats de llegir-te tan si es setmanalment com si es quinzenalment, ja saps que aquí ens tens.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. doncs espero que t'animis i ens facis més receptes!!! aquest pastís té una pinta boníssima. Es d'aquells plats que no em cansaria mai de menjar!!! molts petonets guapa

    ResponElimina
  4. Ui, jo tampoc puc publicar a diari, amb els dos nens, impossible!
    Aquest pastís a mi m'agrada molt, és de les poques maneres que menjo carn.
    Petonets.

    ResponElimina
  5. Ui, jo tampoc puc publicar a diari, amb els dos nens, impossible!
    Aquest pastís a mi m'agrada molt, és de les poques maneres que menjo carn.
    Petonets.

    ResponElimina
  6. Noia jo abans publicava cada dia, pero des de abans de Nadals que ja vaig baixar a 3 per setmana i de vegades 2. Visites que les puc pq cada vegade som més a la red.
    Un pastís bo i molt be presentant.
    Petonets maca

    ResponElimina
  7. Asela, es normal no publicar siempre!, fijate!, yo publicaba muchisimo cuando comence, pero es que entonces no me leia nadie..ahora paso mas tiempo visitando cocinas que publicando!...cada una a su ritmo!!, y sin agobios, que esto es para disfrutar!
    Tu pastel es maravilloso....y nos parecemos. a mi eso de las medidas poquito..solo para el blog!!!
    Mil besitos cariños!!!

    ResponElimina
  8. quina bona pinta! ma mare en feia un de molt semblant..em cau la llagrimeta quasi :-)

    ResponElimina
  9. Yo nunca he publicado receta diaria, esto es un jovi y no quiero que se convierta en obligación por eso tampoco participo en concursos ni retos y el otro día me mandaron unos quesos y me da rabia pues me gusta ir por libre.
    Bueno el pastel de escándalo de los que le gustan a mi hijo.
    Saludos

    ResponElimina
  10. Aquests pastissos són infalibles per nens i adults! Quina pinta! Això de public ar cada dia és d'admirar... nosaltres ho trobem gairebé impossible!!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  11. Me gustan muchísimo esa mezcla de colores, sabores y texturas. Creo que has bordado este pastel.
    Toda una delicia al cubo.

    Besos.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...