dijous, 23 d’agost de 2012

Sardines aromatitzades amb herba-sana i llimona i guarnició de cuscús

Aquesta és una recepta molt refrescant per als dies d'estiu en què ens ve tant de gust menjar unes sardines. A més, és perfecta per a aquelles persones a qui agrada menjar sardines, però en canvi no els agrada gens ni mica l'olor ni el fum que deixen a  casa quan les fan a la graella. Heu fet alguna vegada sardines al forn? No deixen ni fum ni olor, i si les aromatitzes encara queden més bones. Aquesta és una recepta inspirada amb la manera de cuinar de Jamie Oliver; m'encanta aquest cuiner, és una font d'inspiració.




Sardines aromatitzades amb herba-sana i llimona i guarnició de cuscús

Ingredients per a 2 persones:
Per a les sardines
10 sardines
unes fulles d'herba-sana
1 all
1 llimona
sal marina
oli d'oliva de bona qualitat
1 o 2 vitets frescos (opcional)




Per al cuscús
1 tasseta de cuscús
1 tasseta d'aigua
1 tomata
1 cogombre
1 llimona (pot ser la mateixa que la d'abans)
unes fulles d'herba-sana
sal marina
oli d'oliva de bona qualitat




En primer lloc prepararem el cuscús perquè s'ha de deixar refredar. El posem en un bol amb una mica de sal, hi afegim l'aigua bullint i ho tapem perquè s'hidrate. 
Quan tinguem el cuscús hidratat, separem els grans amb una forqueta i el deixem refredar. 
Tallem la tomata i el cogombre en daus menuts i els afegim al cuscús.
Hi afegim també unes fulles d'herba-sana, corfa de llimona ratllada, el suc de mitja llimona, oli d'oliva i ho posem tot al punt de sal. 
Ho deixem refredar a la nevera.

Per a les sardines, en primer lloc les netejarem bé dels budells i les escates. 
Les passem a una safata de forn, les salem i hi posem per damunt un all ratllat, fulles d'herba-sana tallades finament, corfa de llimona ratllada i, si ens agrada, posarem també uns vitets frescos ben picadets. Això és opcional, però li dóna un toc diferent; jo, com que vaig tindre l'oportunitat de comprar-los, n'hi vaig posar.
Hi tirem un raget d'oli d'oliva i les introduïm al forn a 220 ºC amb calor dalt i baix durant uns 10 minuts. 
Les traiem del forn, les servim amb el cuscús i bon profit!




dijous, 26 de juliol de 2012

Delícia de mató amb mel i cireres

La recepta que vos propose hui, ja feia temps que la tenia en el cap però encara no l'havia fet. Em vaig inspirar en unes postres que vaig menjar en un restaurant i que vaig trobar que estaven molt ben aconseguides; era pannacotta amb salsa de fruits rojos. I pensant pensant, em va vindre al cap que podria fer unes postres similars, però molt més ràpides d'elaborar. El resultat ha sigut molt satisfactori, la veritat és que no m'esperava que m'agradara tant. Si voleu provar-ho, afanyeu-vos, abans que s'acaben les cireres. No vos decebrà.




Delícia de mató amb mel i cireres
Una terrina de mató o brull (la meua era de 400 grams)
2 cullerades soperes de mel
uns 100 grams de cireres


Amb una terrina de mató ens eixiran unes 3 o 4 racions. Formem unes boles amb les mans (com si estiguerem fent mandonguilles) i les deixem en les copes o tasses on les servirem.
Posem les 2 cullerades de mel en un cassó i hi afegim les cireres tallades per la meitat i sense pinyol. 
Encenem el foc i deixem que tot es confite uns 15 o 20 minuts a foc lent; la mel no ha de reduir de volum, simplement s'hi han de confitar les cireres. De l'altra manera, ens quedaríem sense salsa.
Apaguem el foc i deixem refredar la salsa.
Repartim la salsa de mel i cireres damunt de cada bola de mató i ho servim. Quina delícia!





Nota: Les fotos de les dues últimes entrades estan fetes amb el mòbil, per això han eixit tan desenfocades. Així és que he pensat que, ara que ja tinc la càmera nova (perquè aquestes fotos ja les tenia fetes), quan torne a fer les receptes, repetiré les fotos i les canviaré. De moment, vos haureu de conformar amb aquestes.


No voldria acomiadar aquesta entrada sense agrair a Tortaes i panyals els dos premis que m'ha atorgat. La veritat és que no m'ho esperava. Moltes gràcies, guapa!



dimecres, 20 de juny de 2012

Pollastre al forn aromatitzat amb timó i llimona

Amb aquestes calors que ens estan anunciant l'estiu, la veritat és que no ve de gust encendre el forn per a cuinar, però, tot s'ha de dir, hi ha una sèrie de receptes que es cuinen al forn i que donen molt de si, com la que vos presente tot seguit. És una recepta senzilla i ràpida de fer, que a penes dóna feina, ja que el forn s'encarrega de tot, i que al mateix temps és molt socorreguda i condidora, per què si l'acompanyes d'una mica d'ensalada i unes verdures o creïlles tens el dinar solucionat. A més a més, sempre sol sobrar un poc de carn que podem utilitzar per a fer una ensalada de pasta amb pollastre per a dinar el dia següent o reciclar-la com més ens agrade.




Pollastre al forn aromatitzat amb timó i llimona
Ingredients:
1 pollastre de corral sencer i net (però sense treure'n la carcassa)
1 llimona (si pot ser ecològica, millor)
uns alls sencers
timó sec
1/2 got d'aigua
sal marina


Com haureu comprovat, no he posat oli entre els ingredients; la veritat és que no cal posar-n'hi, ja que pense que la pell del pollastre ja en té prou, al mateix temps que serveix per a protegir la carn i que no s'asseque.
Així que el resultat és una carn molt saborosa i ens la podem menjar tranquils perquè a penes té greix.


Posem el pollastre en una safata de forn i el salem per dins i per fora.
També posarem timó per dins i per fora. Poseu-ne prou, perquè és el que li donarà sabor juntament amb la llimona.
Xafem els alls amb un cop sec i els introduïm dins del pollastre.
Netegem bé la llimona i la punxem amb una broqueta o una forqueta. Com més punxada estiga, més aromes deixarà anar. Introduïm la llimona dins del pollastre per la part del cul i lliguem les potes del pollastre perquè quede bonic.
L'assentem bé en la safata. També el podem posar damunt d'una reixeta de forn perquè no toque la safata, però jo, en aquell moment, no en tenia i no em va quedar malament.
Posem mig got d'aigua a la safata, que ens servirà perquè no s'assequen els sucs que va traient el pollastre.
En teoria s'ha de cuinar a 180ºC per dalt i per baix, uns 20 minuts per quilo, i després deixar-lo uns 10 minuts a dins amb el forn apagat. Però supose que això dependrà del tipus de forn. El meu pollastre pesava quasi 2 quilos i el vaig tindre més d'una hora. Haurem d'anar girant el pollastre almenys dues vegades i, si podem, regar-lo amb el suc que va traient. En l'etapa final, potser convindrà apujar la temperatura perquè s'acabe de rostir una mica per fora.
Quan estiga fet, el deixem reposar uns 10 minuts abans de servir-lo.




Jo el vaig acompanyar amb unes creïlles de guarnició, molt fàcils i ràpides de preparar:
Bullim unes creïlles senceres amb la pell en una olla d'aigua salada i quan estiguen cuites les retirem de l'aigua. Després les tallem en trossos regulars i les posem en la safata on està el pollastre acabant-se de fer (uns 15 minuts abans d'apagar el forn).
Les remenem amb cura que no es desfacen, amb la finalitat que s'impregnen bé del suc que ha tret el pollastre i ho posem tot al forn perquè s'acabe de fer.
Així les creïlles es queden més sequetes i s'aromatitzen amb el timó i la llimona.
Aquest plat és deliciós, la llimona amb el timó combina molt bé amb la carn del pollastre i li dóna un sabor extraordinari. Vos encantarà.


Les fotos no han eixit massa bé, ja que estan fetes des del mòbil perquè se m'ha espatllat la càmera. A veure si ho solucione prompte, que s'han quedat moltes receptes per posar i ara les hauré de repetir...

dilluns, 23 d’abril de 2012

Feliç dia de Sant Jordi amb el Tirant

Hui és Sant Jordi. Per a celebrar el dia del llibre, vos posaré un fragment del Tirant, que apareix a Contes d'amor de Tirant lo Blanc. Aquest llibre conté una selecció de quinze narracions amoroses incloses en aquesta gran novel·la de cavalleries. Des que vaig estudiar aquesta obra, sempre m'he sentit atreta per aquests passatges eroticoamorosos, per això quan vaig saber que es publicava aquest llibre, no vaig dubtar a comprar-me'l. És una altra manera més plaent d'endinsar-nos i gaudir de Tirant lo Blanc. 
"Mentre l'emperador deia tals o semblants paraules, les orelles de Tirant estaven atentes a les raons i els ulls, d'altra part, contemplaven la gran bellesa de Carmesina. Per la gran calor que feia, perquè havia estat amb les finestres tancades, estava mig descordada, mostrant en els pits dues pomes de paradís que cristal·lines semblaven, les quals donaren entrada als ulls de Tirant, que d'allí en avant no trobaren la porta per on eixir i tostemps foren presoners en poder de persona lliberta, fins que l'amor dels dos féu separació. Mes us sé ben dir, certament, que els ulls de Tirant no havien mai rebut semblant past, per moltes honors i consolacions que hagueren vist, com fou sol aquest de veure la infanta." Tirant lo Blanc 

Bona diada de Sant Jordi

dilluns, 26 de març de 2012

Compota de fruita especiada

Aquesta compota s'ha convertit en una recepta habitual a casa. A mesura que anava fent-la, anava descobrint coses noves, com la introducció de diferents espècies i el temps de cocció fins que la fruita es queda caramel·litzada. La veritat és que des de la primera recepta ha anat adquirint uns canvis cada vegada més bons. I una de les millors coses que té, a banda del sabor, és que no té gens de sucre, però no per això deixa d'estar dolça, ja que les fruites dessecades li aporten tota la dolçor que necessita, i les espècies li donen un toc especial. És ideal per a les postres, per a berenar o fins i tot per a combinar-la amb una bola de gelat o neules, amb cremes de cereals o per a farcir pastissos com el Tatin, amb pasta fullada. A més, és molt sana i digestiva, i no produeix gasos.  




Compota de fruita especiada
Ingredients:
3 peres Conference
3 pomes Royal Gala
3 orellanes
3 prunes dessecades
1 canonet de canyella
5 claus d'espècia
1/2 got d'aigua mineral
1 pessic de sal marina




Jo tinc un truc perquè la fruita no s'oxide: es tracta de tallar totes les peces per la meitat abans de pelar-les, i després els treiem el cor. Quan estiguen totes llestes, les pelem, les anem tallant en 4 o 5 trossos cada meitat i les posem de seguida a la cassola. D'aquesta manera, com que les pelem quasi totes al mateix temps, no els dóna temps de fer-se fosques i ens evitem fregar-les amb llimona, que aporta més àcid i ens fa perdre més temps.
Quan tinguem tota la fruita tallada i dins de la cassola, hi afegim les orellanes, les prunes, la canyella i els claus. Hi posem una mica de sal i mig got d'aigua mineral.
Ho confitem tot a foc mínim i tapat fins que es quede quasi sense caldo (al voltant de 30 minuts o més). Quant més temps la deixem, més bona estarà. Podem posar un difusor al foguer perquè es coga més lentament.
La compota no s'ha de remenar, perquè es pot desfer la fruita; és millor que agafem la cassola per les anses i la sacsegem. Al final de la cocció es pot remenar de manera molt suau perquè tot s'unifique. 
El caldo es farà espés i la fruita es caramel·litzarà una mica. Està molt bona, tant calenta, com tèbia o freda. 
Serviu-la com més vos agrade. 

dimecres, 7 de març de 2012

Gilda

Al començament d'aquest bloc, la meua idea era parlar dels meus plaers,  però m'he adonat que la cuina ha anat arraconant-ne d'altres que també són molt importants per a mi. Un d'aquests altres plaers és el cinema, tant el clàssic com l'actual. Hi havia una etapa de la meua vida en què podia consumir, afortunadament, més cinema del que puc ara mateix. Es pot dir que tenia més temps... Ara ja feia una temporada que el tenia aparcat i, tot i que no dispose del temps que voldria per a gaudir de moltes més coses que també m'agraden, intente aprofitar-lo al màxim. Per això, volia continuar el bloc afegint de tant en tant fragments, cites, frases famoses i altres coses relacionades amb aquest art, la literatura o altres plaersdemavida. Espere que gaudiu d'aquesta nova secció tant com jo.


Hui començaré amb Gilda, protagonitzada per la bellíssima Rita Hayworth i Glenn Ford, una parella mítica. És una pel·lícula per a gaudir i quantes més vegades la veig, més m'agrada.


Gilda: Tú me odias, ¿verdad?
Johnny: No tienes idea de hasta qué punto.
Gilda: El odio es una emoción muy intensa, ¿no lo has notado? Muy intensa. Yo también te odio. De tal modo que... que creo que voy a morir, cariño. Creo que voy a morir de odio.


L'escena amb la cançó Put the Blame on Mame amb la famosa bufetada.



dimarts, 21 de febrer de 2012

El mill. Recepta base i sopa de peix amb mill



El mill és un cereal molt antic que ve de l’Àfrica Central. És excepcionalment ric en ferro, i es recomana en casos de debilitat física, fatiga, anèmia, astènia, falta d’ànim i menstruacions abundants. També resulta molt útil per a les dones embarassades o en períodes de lactància.
Afavoreix la regeneració cel·lular i es considera excel·lent per a enfortir la salut de la pell, els cabells, les ungles i les dents.
Per l’alt contingut en magnesi que té, el mill es considera un cereal molt apropiat per als esportistes, que amb la suor perden molts minerals. A més, ajuda a combatre l’esgotament físic i permet recuperar el cos després d’un esforç físic. També alleuja les rampes musculars i enforteix els músculs.
El magnesi ajuda a fixar el calci
El mill és molt eficaç en cas d’estrès i irritabilitat nerviosa, per a reduir la intensitat i la freqüència dels atacs migranyosos i com a suport en les dietes per a aprimar-se. A més, no conté gluten.
És un cereal de fàcil digestió i és alcalinitzant.
També és ric en silici, que estimula la contracció i evita la distensió del cólon.
El mill té un sabor molt suau, per la qual cosa combina molt bé amb verdures, i es pot utilitzar igual que la pasta o l’arròs. També se’n poden fer croquetes o bé utilitzar-lo com a base de pastissos, perquè també combina molt bé amb el dolç. Se’n poden fer cremes per al desdejuni, sopes...

Mill bullit. Recepta base
Ingredients:
2 tassetes de cafè de mill ecològic
4-6 tassetes d'aigua mineral
un pessic de sal marina
un trosset d'alga kombu

Abans de preparar-lo, l’hem de rentar bé amb un colador, després l'escorrem i el torrem un poc. El posem en una cassola amb un trosset d'alga kombu, que li transmet tot els minerals i, a més, l'ajuda a coure's. Hi afegim entre el doble i el triple d’aigua que de cereal (tot dependrà de la cassola i del foc) i una mica de sal marina. El coem uns 45 minuts tapat, al mínim i si pot ser amb difusor. 







Aquesta recepta ens servirà de base per a moltes preparacions. Podem guardar el cereal cuit a la nevera en un túper i anar utilitzant-lo com més ens convinga. Així bullit aguanta tota la setmana.



Sopa de peix amb mill
Ingredients:
Per al caldo
Peix de platja, cap de rap
6-8 caps de gamba grans i les closques
2 cebes grosses
3 tomates madures
3 alls
1/2 tira d'alga kombu
oli d'oliva de bona qualitat
sal marina







Posem oli a la cassola i sofregim els caps de gamba xafats i les closques amb una mica de sal. Tallem les cebes en juliana i les afegim a la cassola.  
Quan canvie de color, hi afegim 1 all premsat i les 3 tomates ratllades. Ho sofregim bé.
Hi incorporem el peix de platja i els trossos de cap de rap i ho sofregim tot junt.
Hi afegim l'alga kombu i els 2 alls que falten. Ho fem bullir uns 20 minuts sense sal perquè passen tots els nutrients al caldo. Hi afegim sal al gust i ho fem bullir 10-15 minuts més. Apaguem el foc, el deixem reposar i el colem.

Per a la sopa
Caldo de peix
6-8 gambes pelades tallades en trossets
1 cua de rap tallada en daus, també hi podem afegir el peix del caldo 
mill bullit prèviament al gust






Mesurem el caldo segons les persones que vagen a menjar. Quan comence a bullir, hi tirem el mill i el fem bullir uns minuts perquè agafe el gust del caldo. Després hi afegim les gambes, el rap, i el peix que hem fet servir per al caldo (si ens agrada). Ho deixem bullir una mica més, apaguem el foc i ho servim. Podem decorar el plat amb una mica de julivert, alls tendres en rodanxes finetes (la part verda) o el que més ens agrade.

Nota: Hem de tindre en compte que com que el mill ja el tenim bullit prèviament, no ens espessirà el caldo, per això hem de mesurar la quantitat adequada perquè no ens quede massa espès si en posem massa, ja que és una sopa. L'avantatge d'aquest plat és que és molt ràpid de preparar, ja que tenim el mill preparat amb antelació, d'aquesta manera ens estem beneficiant de les propietats d'un cereal que rarament consumim. 
Si volem bullir el mill des del principi amb el caldo de peix, també ho podem fer, el que passa és que el gra tardarà 40-45 minuts a obrir-se. Això ja és qüestió del temps de cadascú. Si decidiu bullir el mill d'aquesta manera, haureu de calcular 2-3 cullerades soperes de cereal en cru per a 4 persones. S'ha de rentar bé el cereal i després és convenient torrar-lo una mica abans de coure'l en el caldo. A última hora, hi afegirem el peix. 
Espere que vos agrade i que vos animeu a consumir aquest cereal. Aniré posant-ne més receptes.





dilluns, 6 de febrer de 2012

Nituke de verdures (carlotes i xirivies)

Aquest és un plat habitual en la dieta macrobiòtica que es cuina sobretot a la tardor i a l'hivern: és un saltat llarg de verdures (generalment verdures d'arrel) que sol durar uns 25 minuts. Es cuina, a diferència del conegut saltat ràpid del wok, a foc lent i tapat; amb açò aconseguim un saltat de verdures que extreu tots els seus sabors i, com que es cuina de manera lenta, ens escalfa el cos i ens dóna una energia molt estabilitzadora. Les verdures que he triat per a aquesta recepta són la carlota (pastanaga) i la xirivia, uns vegetals que tenen un efecte directe en els intestins, la vesícula i les parts centrals dels òrgans reproductors. A més a més, la dolçor que ens aporten és una dolçor sana i no buida com la que ens donen els productes refinats i químics. El sabor dolç d'aquestes verdures beneficia aquelles persones que són de naturalesa prima, nervioses o dèbils, ja que calma les emocions negatives.




Nituke de verdures (carlotes i xirivies)
Ingredients: 
1 xirivia gran
4 o 5 carlotes (pastanagues)
un grapat de pinyons
julivert
sal marina
oli d'oliva de bona qualitat
salsa de soja ecològica


En primer lloc, torrem una mica els pinyons (sense oli) en una cassola preferiblement amb una base gruixuda. Els reservem. 
Pelem la xirivia i la carlota. Les hem de tallar d'una mida gran perquè així concentraran el sabor i perdran menys vitamines. El tall d'aquesta recepta s'anomena mètode rodat i consisteix a tallar les verdures en diagonal, mantenint sempre el ganivet en la mateixa direcció i fent rodar la verdura cap a nosaltres. El resultat és un tros de verdura gran en forma quasi triangular. Jo no les he tallat massa grans, entre altres coses perquè les carlotes no eren massa grosses. La xirivia és més gran que la carlota. Podem començar tallant la part més prima com la carlota i quan arribem a la part més grossa, li podem donar la forma de la carlota tallant-la a la llarga en 2 meitats i després continuem tallant els trossos de la mateixa forma, però com que no rodarà, podem moure nosaltres el ganivet.
Una vegada tenim tallades les verdures, les saltem a foc viu amb una mica d'oli fins que agafen una mica de color, sense que es cremen. Hi afegirem també un polsim de sal perquè ajuda a treure la dolçor natural de les verdures. Abaixem el foc i les deixem coure al mínim i tapades durant uns 25 minuts. Si tenim un difusor, ens ajudarà a coure-les més lentament.
De tant en tant anirem movent la cassola agafant-la per les nanses i sacsant-la (si obrim la tapa s'evaporarà i s'assecarà més ràpid, així que si ho fem, podem afegir-hi una mica d'aigua, però no massa ja que ha de quedar sec). 
Quan estiga fet, posem un raget de salsa de soja, els pinyons que teníem reservats i ho decorem amb julivert picat. Sacsegem la cassola perquè s'impregnen bé els sabors, ho deixem reposar uns minuts i ho servim ben calent.
És un plat que si el feu, vos sorprendrà gratament. M'agrada cuinar aquests plats tan senzills de preparar, amb pocs ingredients que tots tenim a casa, i que, a més de nutrir-nos ens fan sentir bé. 
Espere que vos haja agradat.


Si vos ha agradat aquest plat també podrien interesar-vos Kimpira de verdures i Pollastre al forn amb carlotes i xirivies

dimecres, 18 de gener de 2012

Pastís d'ametlla i mandarina

No havia menjat mai un pastís de mandarina, però tenia moltes ganes de fer-ne un, així que quan va començar la temporada de les mandarines, vaig fer unes quantes proves per veure com quedava. Aquest pastís es pot fer de moltes maneres; la quantitat de farina és de 250 g, que pot ser mesclada (ametlla i blat en el percentatge que desitgem) o només d'ametlla. D'altra banda, les mandarines es trituren senceres i es mesclen amb tota la massa, però també hi ha dues maneres de fer-les: la més ràpida és treure el peduncle i triturar-les amb pell i tot (d'aquesta manera ens quedarà un bescuit més esponjós amb un toc amarg, que a penes es nota i és ideal per a berenar). L'altra manera de posar les mandarines és bullint-les prèviament durant 1 hora més o menys (d'aquesta manera, el bescuit quedarà més humit i es pot servir de postres). La recepta de la foto és amb les mandarines bullides i la farina tota d'ametlla.


Pastís d'ametlla i mandarina
Ingredients:
250 g de farina d'ametlla (ametlles mòltes)
1 culleradeta de llevat en pols
1 pessic de sal marina
2 mandarines
160 g de sucre blanc
4 ous
60 ml d'oli de gira-sol
sucre glacé i unes mandarines en gallons per a decorar


Abans de començar a preparar el pastís, bullim les mandarines durant 1 hora.
Les deixem refredar i en retirem el peduncle.
Escalfem el forn a 180ºC.
Triturem les mandarines bullides amb el sucre (jo vaig utilitzar la Thermomix), hi afegim els 4 ous i mesclem. A continuació, hi incorporem l'oli i ho mesclem una altra vegada. Ara afegim la farina d'ametlla, el llevat i un pessic de sal.
Ho mesclem amb suavitat i ho passem a un motlle rodó que haurem engreixat prèviament.
Ho coem al forn (prèviament escalfat a 180ºC) durant uns 30 minuts. Primer només per baix i quan estiga quasi a punt, si per dalt no té color daurat, ho posem també per dalt. 
Quan estiga fet (quan el punxem en una agulla ha d'eixir neta), és aconsellable posar el sucre glacé just abans de servir-lo, ja que si ho fem abans, el sucre es quedarà humit i desapareixerà el color blanc. 
Aquest pastís també es pot banyar en xocolate negre fos amb una mica de mantega, després es deixa refredar i ja es pot servir. 
Espere que vos agrade.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...