dimarts, 5 d’abril de 2011

Pollastre al forn amb carlotes i xirivies

Sempre m'ha agradat el pollastre en totes les seues versions, i el pollastre al forn no podia ser menys. L'he preparat de moltes maneres: amb cebes, alls i creïlles (patates), afegint-hi poma i prunes, amb herbes, etc, però a pesar que estava bo, no trobava la recepta perfecta. Fins que un dia que tenia molta pressa, la vaig trobar. Aquest pollastre al forn està fet en dos temps, primer al foc per tal que la verdura es quede daurada, i després s'acaba de fer al forn. Així, en comptes de tindre el pollastre una hora al forn, només el tenim 30 minuts, ens estalviem temps i les verdures ens queden perfectes. Sempre l'havia fet amb creïlles, però ja fa molt de temps que havia sentit a parlar de la xirivia, eixa verdura oblidada que només utilitzem per a fer caldos, i la vaig incloure en aquesta recepta. Em va agradar tant que ara sempre la utilitze tant per a guarnicions de carns al forn com per a fer cremes o sopes.
La xirivia és un tubercle originari d'Europa, i es té constància que ja la consumien en l'antiga Grècia i Roma; per a ells era essencial en la seua alimentació diària i va ser amb l'arribada de la creïlla quan va caure una mica en l'oblit. Les xirivies no només eren fàcils de cultivar, sinó que constituïen un aliment magnífic per als pitjors mesos d'hivern. També eren molt valorades pel seu alt contingut en sucre i van passar a formar part de la cuina tradicional, també en forma de melmelades i postres.


La primera vegada que em va cridar l'atenció la xirivia va ser llegint les memòries de Lauren Bacall, Por mi misma y un par de cosas más, que recomane als amants del cinema clàssic. Són unes memòries apassionants, que et transporten a l'època daurada de Hollywood. Lauren Bacall, en aquestes memòries, recorda la seua amiga Katherine Hepburn el dia que es va morir (m'estalviaré la traducció): 
"Katie nunca quería cenar fuera y, estuviera trabajando en una obra o no, la cena era a las seis y más te valía no llegar tarde. Yo nunca me hubiera atrevido, por supuesto. Era una persona madrugadora y yo soy de levantarme y acostarme tarde.[...] La cuestión es que siempre tenía que adaptarme a los horarios de Katie: ésas eran las normas si querías estar con ella. Antes de las ocho y media ya tenías que haberte ido, porque a esa hora subía a su cuarto a dormir. Era todo un carácter, pero siempre fascinante. [...] Cuando invitaba a alguien a cenar, elegía ella misma el menú. Como tenía una cocinera tan maravillosa como Nora, yo nunca me preocupaba de cómo saldría la comida. Katie era más aficionada a la carne con patatas que al pescado, lo que a mí me parecía perfecto. Nora siempre subía la escalera cargada de fuentes bien presentadas con cordero en su punto perfecto, patatas asadas y chirivías (que Katie adoraba y que de hecho yo sólo he probado en su mesa). En el menú solía haber judías verdes y blancas, remolachas, ensalada verde y el postre favorito de Katie, helado de chocolate y café, y, para acabar, su tarta de chocolate especial y los crocantes de Nora. Todavía conservo la receta de la tarta de chocolate. Y no pienso revelarla." 
Una llàstima que no la revelara, ara la podríem disfrutar... 
Doncs des d'aquestes fantàstiques memòries que tenia moltes ganes de menjar xirivies i, quina millor manera que preparar-les, que de guarnició per a un pollastre al forn. Són boníssimes per la seua textura gens farinosa (és molt semblant a la de la carlota -pastanaga-) i pel seu sabor dolç i anisat. Les heu de provar, de segur que repetireu.




Pollastre al forn amb carlotes i xirivies


Ingredients per a dues persones: 
Dues cuixes de pollastre separades en dos trossos
dues carlotes (pastanagues)
una xirivia grandeta
una creïlla (patata)
una ceba
uns alls
dues fulles de llorer en trossos
herbes provençals
oli d'oliva verge extra
sal marina


Per a fer aquesta recepta necessitem una cassola que ens servisca tant per al foc com per al forn, ja que començarem la cocció al foc i després la passarem al forn. Si no en tenim, podem passar els ingredients d'una cassola a una plata de forn.
En primer lloc encenem el forn perquè es vaja escalfant. Mentrestant, posem el pollastre al foc perquè es vaja segellant pels dos costats amb un polsim d'herbes provençals i sal. El reservem i hi afegim la creïlla tallada en gallons, la xirivia i la carlota tallades de la mateixa mida que la creïlla, i la ceba en juliana grossa, els alls sencers sense pelar, les herbes provençals i el llorer en trossets. Peguem unes voltetes a la verdura i quan agafe un poc de color hi tornem a posar el pollastre i ho barregem tot amb molta cura que no es desfacen les verdures. Posem quasi mig got d'aigua a la cassola i ho passem al forn. Jo ho deixe a uns 220ºC per dalt i per baix, durant 30 minuts, que és quan el pollastre i les verdures han agafat un color rostidet molt bonic.  





18 comentaris:

  1. quina entrada tan bonica!!!! I fan ganes de menjar pollastre amb carlotes i xirivies!!!!!! Ara que això de que tenen molt de sucre... ho hauré d'investigar abans...

    ResponElimina
  2. Buenísima entrada!El pollo¿,un clásico de mi cocina,y cuando estámos en temporada,aso conjuntamente boniatos o batat y calabaza,tremendo.

    UN saludo

    ResponElimina
  3. Ostres, a mi que m'encanta el cinema clàssic m'has fet venir moltes ganes de llegir les memòries de la Lauren Bacall... i de menjar xirivies!!! Així amb el pollastre tenen una pinta...
    Petonets!
    Sandra

    ResponElimina
  4. Què fort, les xirivies només les faig servir pel caldo però després no ens les menjem...

    ResponElimina
  5. Dos mujeres de las que ya no hay, qué carisma, qué belleza y qué personalidad.
    La chirivía es imprescindible para mi para el caldo de puchero, pero la verdad es que luego suelo desecharla, ni siquiera la comemos y últimamente he probado a aprovecharla en puré y la verdad es que me ha gustado, así que como guarnición para este pollo debe resultar muy buena.
    Un besito

    ResponElimina
  6. Et ben asseguro que em teníes intrigadíssim amb la relació que hi podia haver entre aquest extraordinari pollastre i les meves estimadíssimes Lauren i Kate. Ho has ajuntat tot i t'ha quedat un post de cine! Felicitats.

    ResponElimina
  7. No conocia la chirivia, pero cuánto aprendemos con los blogs!! el plato muy bueno.
    Besines

    ResponElimina
  8. Me ha encantado tu introduccion Asela!, sabias que yo adoro leer biografias de mujeres??, pues si, y esta biografia la tengo que leer..me encantara transportarme a esa época!!
    las chirivias me encantan y seguro que con tu pollo serán fantásticas...por otra parte..como todo lo que haces cariño!!!
    mil besitos linda Asela! :)

    ResponElimina
  9. Què bo i que xulo el fragment que has transcrit, m'ha encanta llegir-lo i també m'han vingut ganes de menjar xirivies al forn com les teves!!

    Es veu deliciós!!

    Molts petonets!!

    ResponElimina
  10. Doncs tindrem de provar les xirivies, avia’m si la Bacall tenia raó i son tan bones
    Molts petonets

    ResponElimina
  11. Hola Asela, moltíssimes gràcies per l ateva visita!!! saps que no m'he menjat mai una chirivia??? només l'utilitzo pel caldo!!!!!! petonets i encatada

    ResponElimina
  12. Bueno eres de las mias y mira por dónde en algo nos parecemos a La Hepburn en que nos gustan las chirivias a mi me encantan pruébalas en tempura están deliciosas y deshidratadas en el horno tipo chips están de vicio.
    El plato de pollo está muy apetecible me gusta como te ha quedado.
    Saludos

    ResponElimina
  13. Pintaza rica rica de receta. Nunca he probado las chirivías pero acabo de descubrir un sitio donde las venden, en cuanto me haga con ellas preparo tu receta :D

    Besos.

    ResponElimina
  14. Asela! si al final decideixes fer bacallà de Quaresma, ens deixes l'enllaç de la teva entrada a: Memòries d'una cuinera. així et posarem al resum, ok??? petonets bonica

    ResponElimina
  15. pots deixar la recepta que vulguis!!! sempre que hi hagi bacallà, si vols donar un cop d'ull ja han deixat una quants enllaços, et deixo el link: http://memoriesdunacuinera.blogspot.com/2011/04/quaranta-dies-son.html

    ResponElimina
  16. Bonita entrada. El pollo, un básico muy apreciado en mi cocina.
    Besos
    Mónica-Recetasdemon

    ResponElimina
  17. :)) M'agradat aixó de creïlles(patates)...jajja ara ja no sé m'oblidara que son...

    M'agraden molt els actors i actrius d'aquella epoca, no hem canso de veure les películes, gaudeixo molt, el meu prefit era Spencer Traicy, la Katharine i el Cary Grant...
    un petonet

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...