Puré de moniato gratinat

Aquesta recepta és ideal per a acompanyar carns de tot tipus. El moniato és un tubercle que s'associa al Nadal, és dolç i molt saborós. Ací hi ha molta tradició de torrar-los al forn i menjar-se'ls rascant la seua carn dolça i tendra amb una cullera. 
Si vos agrada menjar aquest tubercle per postres, també tenim receptes típiques d'ací, com són els pastissets de moniato que es troben a totes les pastisseries. Si punxeu ací, podreu trobar la recepta dels pastissets de moniato. Vos la recomane, no trobareu una massa de pastissos més bona que aquesta; n'he tastat de tots els colors i aquesta puc assegurar-vos que és la millor. És una recepta de ma mare.
Però ara anem amb la recepta de hui:

Puré de moniato i creïlla
Ingredients:
2 o 3 moniatos rojos (també poden ser blancs) i 1 creïlla (patata)
sal marina
oli d'oliva de bona qualitat (i/o mantega)
aigua o llet per a alleugerir la mescla
formatge parmesà acabat de ratllar

Amb aquests ingredients tan simples es pot fer un puré fabulós sense complicar-nos la vida: de vegades, les coses, com més senzilles, millor.
En primer lloc pelem els moniatos i la creïlla, els tallem en trossos mitjans i els bullim amb una mica d'aigua i sal. Jo els vaig fer amb olla ràpida, amb molt poca aigua i en poc de temps ja estaven cuits.
Quan estan cuits, els passem a un plat gran i els xafem amb una forqueta. Ara ve el moment de decidir si hi posem oli, mantega o les dues coses. Això va a gustos, jo hi vaig posar una mica d'oli i una mica de mantega per a donar-li cremositat. 
Si veiem que està massa espés, podem afegir-hi una mica d'aigua o de llet fins a aconseguir la consistència que desitgem.
Ho tastem de sal i passem el puré a una plata per al forn.
Cobrim el puré de formatge parmesà ratllat i el fiquem al forn a gratinar fins que es fonga el formatge i agafe una mica de color.
Aquest puré és molt agraït perquè es pot guardar a la nevera i traure'l quan el necessitem. Només l'haurem de posar una mica al forn per a escalfar-lo i ja el tindrem llest per a menjar.

Crema de carabasseta

Ara que arriba la calor, les carabassetes estan com més m'agraden a mi: de color claret, molt suaus, dolces i tendres (això sí, cal tastar-les abans per si de cas alguna estigués amarga). En aquesta època tinc la nevera plena de carabassetes que em va donant la família dels seus horts; això és una sort, perquè m'encanta aquesta verdura, i intente crear receptes diferents per no cansar-nos-en i per no pensar que mengem sempre el mateix. Com que és una verdura tan suau, combina molt bé amb quasi tot. L'he fet de moltes maneres: amb cremes, amb truita, amb lasanya, farcides... N'hi ha infinitats de possibilitats. Aquesta crema és com una mena de vichyssoise, amb un ingredient més. Està molt bona tant calenta a l'hivern, com temperada o freda a l'estiu.

Crema de carabasseta
Ingredients per a 4 persones:
3 porros (la part blanca)
1 carabasseta gran o 2 de mitjanes
1 creïlla (patata)
llet
sal marina
oli d'oliva verge extra
25 g de mantega (opcional)


Tallem els porros en rodanxes fines i els posem al foc amb una miqueta d'oli d'oliva i la mantega (opcional) a foc molt lent i amb la tapa posada. Hi afegim la carabasseta en rodanxes, la creïlla laminada i continuem coent-ho tot a foc lent i amb una mica de sal. Quan vegem que ha suat la verdura, hi afegim aigua (o caldo de pollastre o vegetal) fins que cobrisca la verdura, però no del tot, ja que després haurem de posar-hi llet. Ho fem bullir uns 20 minuts a foc lent. Triturem les verdures mentre anem afegint la llet fins que aconseguim la textura desitjada, una crema ni massa espessa ni massa líquida. La podem acompanyar d'uns crostonets de pa aromatitzats amb all, com vaig fer jo, o com més vos agrade.
Nota: aquesta crema està molt bona temperada a la primavera i a l'estiu, així ens evitarem suar quan fa dies de molta calor. Si la fem amb antelació, és millor que quan la calfem no arribe a bullir, ja que si no perdrà la textura, perquè la llet es quedarà triada. Jo, quan la faig, sempre pose la llet freda de la nevera a l'hora de triturar-la, així no està tan calenta quan ens la mengem.