Sembla que ja ha arribat t'hivern; després d'uns mesos amb un clima esplèndid a València, ara comença a fer fred, encara que no ens podem queixar, perquè és una de les poques zones de la Península on l'hivern es pot suportar. Comença a abellir una sopeta que ens escalfe el cos. He pensat fer una sopa de cigrons amb verdures i alga dulse, que és una alga que combina molt bé amb les cremes, sopes i plats guisats i que ens aporta gran quantitat de minerals.
M'agradaria parlar-vos una mica sobre les propietats de les algues; jo en menge quasi a diari, fa molts anys que les vaig descobrir quan anava a alguns tallers de cuina macrobiòtica. Aquest bloc em servirà també per a anar explicant-vos alguns dels productes que utilitze a casa i que em van ensenyar a cuinar en aquells tallers.
Les algues
El mar és l’origen de la vida. Milions d’anys l’han enriquit en abundància de tots els minerals necessaris per a la vida. Les verdures marines contenen entre deu i vint vegades més minerals que les terrestres, encara que ambdues aporten en grans quantitats tots els minerals que necessitem: calci, ferro, potasi, iode, magnesi i, en menor quantitat, els anomenats oligoelements, que es necessiten en quantitats mínimes, però sense els quals certes funcions corporals essencials no es poden realitzar.
El iode és difícil d’obtenir de qualsevol font que no siga el mar, i les algues en contenen en suficient quantitat per a prevenir el goll, una hipertròfia de la glàndula tiroide.
Les verdures marines no solen absorbir tanta contaminació com els peixos. On el nivell de contaminació és alt, simplement no poden créixer. De fet, una de les principals propietats de les algues és la seua capacitat de fer que el cos expulse els metalls contaminants, radioactius i tòxics que puga haver absorbit.
Gràcies al seu contingut en minerals, té un efecte alcalinitzant de la sang i depuren el nostre organisme dels àcids propis de la dieta moderna. Les algues també poden ajudar a disoldre els greixos i els dipòsits de mucus que apareixen per culpa del consum excessiu de carn i de productes lactis.
Totes les algues contenen clorofil·la i realitzen la fotosíntesi segons la quantitat i la qualitat de llum disponible. Segons la profunditat, les algues poden ser verdes, marrons o roges. A diferència de les plantes terrestres, quasi ninguna varietat és tòxica, i són comestibles totes les parts de la planta.
Per ser aliments molt concentrats no s’han de consumir en grans quantitats: el consum de 10 grams d’algues diàries ens aporta suficient quantitat de vitamines i minerals.
Les persones que pateixen taquicàrdies, amb moltes pulsacions, i les que estan prenent iode o tenen hipertiroïdisme, haurien de controlar la seua ingestió.
Per l’alt contingut que tenen en sodi, les persones hipertenses o amb problemes de cor les haurien d’utilitzar en poca quantitat i millor torrades perquè s’evapore part de l’iode.
Les algues se solen adquirir seques, la qual cosa les fa ideals per a emmagatzemar-les per més temps. Quan les posem en remull augmenten considerablement de mida, per això és millor utilitzar-les en quantitats menudes; això fa que, a llarg termini, ens resulten més econòmiques.
L’alga dulse presenta un color roig porpra; té una textura suau i un sabor picant únic. Es pot utilitzar per a preparar sopes, cremes i condiments. Només necessita dos minuts per a hidratar-se, aleshores la podem afegir a les sopes o cremes, i fins i tot a les ensalades. La dulse és l’alga més rica en ferro, amb la qual cosa enforteix la sang. També té un alt contingut en potasi, magnesi, iode i fòsfor. Després de la nori, la dulse té el contingut proteínic més alt entre les algues més comunes.
(Fonts d’informació: La nueva cocina energética, Montse Bradford; El equilibrio a través de la alimentación, Olga Cuevas Fernández)
Sopa de cigrons amb verdures i alga dulse
Ingredients:
Un pot gran de cigrons cuits (si són ecològics, millor), 1 ceba, 1 all, 1/2 pebrera roja, 1/2 carabasseta, 1 carlota, 1 tomata de pera madura, una cullerada sopera d'alga dulse, sal marina i oli d'oliva verge extra.
Primerament sofregim la ceba ben picadeta; hi afegim l'all, també picat, i després les altres verdures, totes picades finament en l'ordre següent: pebrera roja, carlota, carabasseta i tomata. (La carabasseta, cal probar-la abans per si amargara, ja que arruïnaria tot el plat; jo, per això intente comprar-les de 2 en 2). Quan està tot sofregit, ho cobrim d'aigua i quan estiga calenta, posem els cigrons (que haurem rentat abans). Ho fem bullir uns 15 minuts perquè s’unisquen els sabors i els cigrons es facen més tendres. Ho provem de sal i afegim les algues que haurem tingut en remull durant dos minuts. Ho deixem bullir, si volem, un minut més i servim el plat.
Com veieu, és un plat que no porta cap complicació, amb un pot gran de cigrons poden eixir unes 3 o 4 racions de sopa, com a primer plat. Aquesta alga m’agrada molt perquè com que només necessita 2 minuts per a hidratar-la, la pots afegir en qualsevol moment a una crema, una sopa o una ensalada i és una manera de remineralitzar-nos.
