Crema de carabasseta

Ara que arriba la calor, les carabassetes estan com més m'agraden a mi: de color claret, molt suaus, dolces i tendres (això sí, cal tastar-les abans per si de cas alguna estigués amarga). En aquesta època tinc la nevera plena de carabassetes que em va donant la família dels seus horts; això és una sort, perquè m'encanta aquesta verdura, i intente crear receptes diferents per no cansar-nos-en i per no pensar que mengem sempre el mateix. Com que és una verdura tan suau, combina molt bé amb quasi tot. L'he fet de moltes maneres: amb cremes, amb truita, amb lasanya, farcides... N'hi ha infinitats de possibilitats. Aquesta crema és com una mena de vichyssoise, amb un ingredient més. Està molt bona tant calenta a l'hivern, com temperada o freda a l'estiu.

Crema de carabasseta
Ingredients per a 4 persones:
3 porros (la part blanca)
1 carabasseta gran o 2 de mitjanes
1 creïlla (patata)
llet
sal marina
oli d'oliva verge extra
25 g de mantega (opcional)


Tallem els porros en rodanxes fines i els posem al foc amb una miqueta d'oli d'oliva i la mantega (opcional) a foc molt lent i amb la tapa posada. Hi afegim la carabasseta en rodanxes, la creïlla laminada i continuem coent-ho tot a foc lent i amb una mica de sal. Quan vegem que ha suat la verdura, hi afegim aigua (o caldo de pollastre o vegetal) fins que cobrisca la verdura, però no del tot, ja que després haurem de posar-hi llet. Ho fem bullir uns 20 minuts a foc lent. Triturem les verdures mentre anem afegint la llet fins que aconseguim la textura desitjada, una crema ni massa espessa ni massa líquida. La podem acompanyar d'uns crostonets de pa aromatitzats amb all, com vaig fer jo, o com més vos agrade.
Nota: aquesta crema està molt bona temperada a la primavera i a l'estiu, així ens evitarem suar quan fa dies de molta calor. Si la fem amb antelació, és millor que quan la calfem no arribe a bullir, ja que si no perdrà la textura, perquè la llet es quedarà triada. Jo, quan la faig, sempre pose la llet freda de la nevera a l'hora de triturar-la, així no està tan calenta quan ens la mengem.

Abadejo amb samfaina

Hui vos propose una recepta de les de tota la vida, l'abadejo amb samfaina. En temps de quaresma aquest peix blanc és l'estrella. L'abadejo (o bacallà) fresc  té la seua temporada de pesca des de la tardor fins a la primavera, però en podem disposar tot l'any salat i dessecat. És un peix blanc que té molt poc de greix, ja que la majoria l'acumula al fetge, d'on ens podem beneficiar dels àcids grassos omega 3. La seua carn és rica en proteïnes d'alt valor biològic i té gran quantitat de vitamines (B1, B2, B6 i B9). També té vitamines D, E i A, a banda de minerals com el potasi i el fòsfor. Hem de tindre cura perquè té un alt contingut en sodi, per això l'haurem de desalar bé si no el comprem fresc. 
Amb aquest peix tan nutritiu podem fer una infinitat de plats (esgarraet amb abadejo, mandonguilles, arròs, també combina molt bé amb algun ingredient dolç, per fer el contrast dolç-salat...). Amb aquesta recepta faré la meua aportació al bloc Memòries d'una cuinera, que proposa fer una recepta amb bacallà de Quaresma. Si voleu fer-hi la vostra aportació, teniu de temps fins al 28 d'abril; de segur que hi haurà un recull de plats deliciosos.
Aquesta recepta, no sé si és típica d'ací o no, jo la vaig provar a Barcelona, a casa l'àvia del meu marit. Ella, que era una cuinera excel·lent i que m'ha ensenyat moltes coses de la cuina catalana, la feia a la manera tradicional. Comprava l'abadejo i el dessalava a casa; el passava per farina i el fregia, després l'apartava a un plat a banda i amb aquest oli feia les verdures (ceba, all, pimentó roig, carabasseta, albergina i tomata) i les servia per acompanyar el peix. Segurament aquest ordre fa que la recepta estiga més gustosa i cruixent, però jo tinc la mania de fer-ho d'una altra manera, més senzilla i ràpida, però que també està molt bona i melosa. 

Abadejo amb samfaina


Ingredients: 
Uns talls d'abadejo dessalat 
1 ceba
1 all
1/2 pimentó roig
1/2 carabasseta
1/2 albergina
1 tomata madura
unes olives negres
oli d'oliva verge extra
sal marina


Piquem totes les verdures més o menys de la mateixa mida, perquè es facen totes igual. Posem oli en una cassola i anem sofregint-les en aquest ordre: ceba, all, pimentó, carabasseta i algargina. Quan totes les verdures estiguen confitades, hi afegim la tomata en daus i les olives negres. Estarà fet quan es quede sense el suc de les verdures (no s'ha de quedar caldós). Aleshores, apartem una mica la verdura i posem el peix a la cassola (si és antiadherent, millor) i el fem al costat de les verdures, pegant-li la volta quan calga. Apaguem el foc quan encara estiga melós i el servim amb aquestes verduretes. 
Espere que vos agrade i aprofite per desitjar-vos bona Pasqua, tant si eixiu de viatge com si vos quedeu a casa.