Bon Nadal!

Ja falta molt poc per la Nit de Nadal, per a mi tot comença el dia del sorteig de la Loteria de Nadal, que encara que no ens haja tocat res (bé, res, res, tampoc, algun euret, però que no serveix ni per a recuperar el que hem gastat), sempre l’esperem amb il·lusió, i és que no sé què tenen aquestes festes que les fa diferents de les altres. Mira que les tendes ens bombardegen amb decoració de Nadal des del mes d’octubre, però crec que fins que no arriba el dia 22 no comencem a sentir l’esperit nadalenc. Recorde que quan era menuda, eixe era el dia que es feien pastissos de moniato i de cabell d’àngel mirant la tele pendents de si ens tocava la grossa (a veure si un any ma mare em passa la recepta i m’anime a fer eixos pastissos tan bons).

Ara que sóc mare, m’adone que les festes de Nadal es viuen de manera més intensa quan hi ha xiquets a casa; només per veure la careta que posen quan reben els regals, ja val la pena.

Són dies de preparar maletes i passar els dies en família; com que és l’època que fa més fred, abelleix seure al sofà amb una manteta tots junts i veure alguna pel·lícula nadalenca, encara que cadascú té el seu gust...; a mi, m’agraden molt les clàssiques com Sabrina, Històries de Filadèlfia, també les d’aventures com Pirates del Carib, El Senyor dels Anells... Com que tenim més temps (o això sembla), ens podem relaxar més tots junts, jugant, xarrant, llegint...

Disfruteu molt d’aquestes festes amb la família, i que el Pare Noel  i/o els Tres Reis Mags vos porten molts regalets. Ja heu fet la carta? Jo, pensant-ho bé, crec que faré com ella... És una de les cançons de Nadal que més m’agraden.

BON NADAL! 

Espaguetis negres amb salsa de gambes i rap

Hui posaré una recepta que se’m va ocórrer un dia que tenia espaguetis negres a casa i volia fer una salsa amb peix i marisc que els donara bon sabor. No feia massa temps vaig descobrir que podria fer servir el suc dels caps de les gambes (ja sé que no ho he descobert jo sola, com he dit moltes voltes totes les receptes ja estan inventades), però sí que és un plat creat per mi, encara que segurament l’haurà fet molta gent, i jo em sent satisfeta d’experimentar amb ingredients, combinar-los i que em donen bon resultat. L’única pega que li trobe és que a l’hora de presentar-lo, la salsa s’escorre tota i no es veu a la foto. És una miqueta laboriós, perquè té dues parts per a fer la salsa, i s’embruten molts estris de cuina, però no és gens difícil, i el resultat val la pena. És un plat que va molt bé quan tens convidats a casa, a més crec que agrada a tothom. Espere que vos agrade a vosaltres.

Espaguetis amb salsa de gambes i rap

Ingredients per a 4 persones:

Espaguetis negres, 1 ceba grossa, 1 all, de 12 a 15 gambes grans, 1 cueta de rap, mitja copa de conyac, 1 got de nata líquida, sal marina i oli d’oliva verge extra.

Per a la salsa: pelem les gambes i posem els caps en una cassola, els xafem amb una massa de morter perquè traguen tot el suc, hi posem un poc de sal i els sofregim fins que canvien de color; aleshores hi aboquem el conyac i ho flamegem. Quan s’apague el foc, hi tirem un got d’aigua i ho fem bullir uns 10 minuts. Colem el resultat xafant-ho bé per a traure’n tot el suc.

A banda, sofregim una ceba i un all picats finament, i quan agafe un color daurat hi incorporem el rap tallat en daus i les gambes pelades i, seguidament, la nata líquida i el suc de les gambes.

Bullim els espaguetis negres al dente i els servim amb aquesta salsa que té un gust de marisc impressionant.

La vitamina D i el sol

Fa una setmana, estava fullejant la Vogue en una sala d’espera i vaig veure un reportatge sobre Gwyneth Paltrow i el seu llibre de cuina que es publicarà el mes d’abril. Com que m’interessa el tema de la cuina, i sobretot el de l’alimentació sana (Gwyneth segueix una alimentació macrobiòtica), vaig buscar més informació en Internet i em vaig trobar amb la grata sorpresa que tenia una pàgina web pròpia on penjava les seues receptes i moltes coses més, molt interessants per cert. No he tingut temps encara de veure tots els continguts, però mirant, mirant, em va cridar l’atenció un article que parla de la vitamina D i del sol.
Resumint un poc, el que ens tracta de dir és que el sol ha existit sempre i no sempre és dolent; així com les plantes l'aprofiten per a fer la fotosíntesi, nosaltres també ho fem per a produir la vitamina D necessària per a formar els ossos i prevenir algunes malalties. El sol, pres amb moderació (es tracta d’usar-lo com a medicina), uns 10 minuts diaris sense protecció, ajuda a assimilar la vitamina D, que amb el calci ens protegeix els ossos. Ja que l’alimentació per si sola no ens pot donar la dosi de vitamina D que necessitem, em pregunte si l’alt nivell d’osteoporosi que hi ha a món no serà degut a la falta d’aquesta vitamina i no només a la de calci.

Vos recomane que llegiu l’article, és molt interessant i vos farà reflexionar sobre moltes coses relacionades amb el sol. Al cap i a la fi, tot són beneficis per a la salut, és sa, gratuït i molt agradable si es pren amb moderació. Ací teniu l’enllaç:  http://goop.com/newsletter/88/es/

Risotto de carabassa i xiitake

Abans que s’acabe la tardor, voldria parlar dels beneficis de la carabassa que tot i que és una hortalissa que es troba disponible al mercat durant tot l’any, sembla que es menge més a la tardor, supose que serà per la influència de Halloween. La carabassa d’hivern és més dolça i té menys aigua que la d’estiu, la seua pell també és més dura, per tant, més resistent i es conserva més temps.

La carabassa és un aliment antioxidant per excel·lència, ja que és rica en carotens, que es transformen en vitamina A en el nostre organisme, i ajuda a previndre el càncer de pròstata en els homes i malalties oculars com cataractes o pèrdua de visió, per això també és interessant per als estudiants o les persones que passen molt de temps forçant la vista.

La carabassa té gran quantitat de vitamina C, que al costat dels carotens ajuden a mantindre una bona salut de l’aparell circulatori, per la qual cosa prevé malalties cardiovasculars.
La carabassa, pel gran contingut en aigua i l'escàs valor calòric és ideal en dietes d’aprimament, ajuda a eliminar líquids de l’organisme i també evita el restrenyiment pel seu gran contingut en fibra. La fibra de la carabassa, a més, ajuda a regular els nivells de sucre en l’organisme, per la qual cosa és recomanable en les persones diabètiques, ja que estimula la funció del pàncrees.
La carabassa cuita gaudeix d’excel·lents propietats terapèutiques en les inflamacions de l’aparell digestiu, i el seu consum és aconsellable en casos de gastritis crònica, síndrome de còlon irritable i malaltia de Crohn.
Quant a les llavors, també aporten molts nutrients: aporten més proteïnes que la carn o el peix. Encara que es consumisquen en xicotetes quantitats, 30 g de llavors cobreixen el 15% de les necessitats diàries de proteïnes i quasi el 50% de minerals com el fòsfor i el magnesi, a més de més de la quarta part de les de ferro i quasi una cinquena de les de manganés. També té un 15% de zinc i un 10% de coure. Respecte a les vitamines, destaca la presència de vitamina E, d’àcid fòlic i de les del grup B.
Així, doncs, tot són avantatges a l’hora de consumir aquest bé tan preat. En purés, cremes, saltejats, al forn, guisades o en rebosteria, i les seues llavors en ensalades, pans o salses: hi ha infinitat de receptes per a degustar-la.

Hui posaré una de les meues receptes preferides de la carabassa. És una recepta que se’m va ocórrer un dia i vaig pensar que la combinació podria quedar molt bé. Després de tastar el plat, sincerament, crec que ho vaig encertar, almenys a casa em van donar el vist-i-plau.

Risotto de carabassa i xiitake
Ingredients per 2 persones:
2 tasses d’arròs integral ecològic, 5 bolets xiitake (si els comprem deshidratats, es posen en remull 2 o 3 hores), 1 ceba , 1 all, 250 g  de carabassa, sal marina, oli d’oliva verge extra i formatge ratllat.

Se sofrig la ceba picada finament amb l’oli d’oliva, se li afig l’all també picat i, els bolets picats en daus. A continuació es talla la carabassa en daus menuts i la incorporem al sofregit i es deixa coure fins que estiga al dente.
A banda coem l’arròs integral: es renta bé amb aigua i es posa en una cassola amb el doble d’aigua que d’arròs. Es puja el foc fins que arranque el bull, després es cou a foc lent amb un pessic de sal -si pot ser amb difusor, millor-, durant el temps que ens indique el paquet (sol ser d’uns 40 minuts). Quan es quede sense aigua, s’apaga el foc i es deixa reposar tapat uns minuts. 
S’incorpora l’arròs al sofregit, s’hi afig un poc d’aigua, si ho requereix, i es mescla bé perquè s’unisquen els sabors. Rectifiquem de sal i ja amb el foc apagat afegim formatge ratllat, ho mesclem bé fins que es fonga el formatge i ho servim.