He estat uns dies desconnectada del tot, a penes he parat per casa en tota la setmana, així que m'hauré de posar al dia en la mesura que puga, ja que demà ja torna a ser divendres i també estaré fora tot el cap de setmana. La veritat és que, quan comença a fer calor com la que fa ara, tenim més ganes d'eixir de casa.
Hui volia posar una recepta que tenia pendent de repetir, ja que la primera vegada que la vaig fer em va agradar el sabor, però no la textura. Farà més o menys un mes, circulava pels blocs el Clafoutis de cireres, unes postres que sempre m'han atret, però que no havia fet mai; així que vaig buscar la recepta que recomanava Whole Kitchen, perquè la vaig veure més senzilla pels ingredients que portava i també perquè a penes portava lactis (i jo hi tinc intol·lerància). Però va ser un fracàs absolut. Quan hi vaig afegir la farina (125 g), amb tan poca llet, ja vaig veure que quedava una massa molt espessa, però vaig pensar "ara ja està, a veure què ix d'ací..."; i va eixir una massa compacta com una goma. No vos recomane que feu aquesta recepta. Per això, vaig comprar cireres i vaig pensar que abans que s'acabara la temporada, l'havia de repetir a la meua manera. Ha sigut una recepta una mica inventada, perquè jo volia que es quedara cremosa, però sense posar molt de greix (nata, que l'he substituït per petit-suisse naturals). No sé com quedarà la clafoutis feta amb nata, però almenys aquesta no té res a veure amb la pilota de goma de la primera vegada, és com una mena de flam cremós amb una mica de farina (només 40 g). El resultat ens ha agradat bastant, potser un altre dia la faig amb nata. Vosaltres l'heu fet amb nata?
Ingredients:
400 g de cireres madures
3 ous de corral
3 cullerades de sucre (o potser amb 2 ja n'hi ha prou, depén de la maduració de les cireres i del temps de maceració; a mi m'ha eixit massa dolça per al meu gust)
1 pessic de sal
2 petit-suisse naturals
150 ml de llet
40 g de farina d'espelta blanca (la pròxima vegada ho provaré de fer amb només 30 g, però amb 40 g també ix molt bé)
mantega per a untar el motlle
Posem les cireres amb pinyol a macerar amb 2 cullerades de sucre. Quan més temps estiguen macerant-se, més dolces estaran (jo les vaig tindre quasi 2 hores). La veritat és que vaig optar per posar les cireres senceres perquè vaig llegir que tenen més sabor; a més, això fa que no solten líquid i el clafoutis acabe sent tot morat. No hem tingut cap problema amb els pinyols a l'hora de menjar-nos-el, i crec que queda més bonic en la presentació.
Encenem el forn i mentre s'escalfa anirem preparant la massa: batem els ous amb 1 cullerada de sucre, hi afegim els 2 petit-suisse, la llet i un pessic de sal. Ho mesclem bé i després hi afegirem la farina. Quan ho tinguem ben mesclat, passem les cireres macerades a un motlle per al forn engreixat amb mantega. El sucre que ens sobre de macerar les cireres, l'afegim a la mescla. Aboquem la massa damunt de les cireres i ho enfornem a 180 ºC durant uns 40 minuts (depenent del forn).