dilluns, 6 de febrer del 2012

Nituke de verdures (carlotes i xirivies)

Aquest és un plat habitual en la dieta macrobiòtica que es cuina sobretot a la tardor i a l'hivern: és un saltat llarg de verdures (generalment verdures d'arrel) que sol durar uns 25 minuts. Es cuina, a diferència del conegut saltat ràpid del wok, a foc lent i tapat; amb açò aconseguim un saltat de verdures que extreu tots els seus sabors i, com que es cuina de manera lenta, ens escalfa el cos i ens dóna una energia molt estabilitzadora. Les verdures que he triat per a aquesta recepta són la carlota (pastanaga) i la xirivia, uns vegetals que tenen un efecte directe en els intestins, la vesícula i les parts centrals dels òrgans reproductors. A més a més, la dolçor que ens aporten és una dolçor sana i no buida com la que ens donen els productes refinats i químics. El sabor dolç d'aquestes verdures beneficia aquelles persones que són de naturalesa prima, nervioses o dèbils, ja que calma les emocions negatives.




Nituke de verdures (carlotes i xirivies)
Ingredients: 
1 xirivia gran
4 o 5 carlotes (pastanagues)
un grapat de pinyons
julivert
sal marina
oli d'oliva de bona qualitat
salsa de soja ecològica


En primer lloc, torrem una mica els pinyons (sense oli) en una cassola preferiblement amb una base gruixuda. Els reservem. 
Pelem la xirivia i la carlota. Les hem de tallar d'una mida gran perquè així concentraran el sabor i perdran menys vitamines. El tall d'aquesta recepta s'anomena mètode rodat i consisteix a tallar les verdures en diagonal, mantenint sempre el ganivet en la mateixa direcció i fent rodar la verdura cap a nosaltres. El resultat és un tros de verdura gran en forma quasi triangular. Jo no les he tallat massa grans, entre altres coses perquè les carlotes no eren massa grosses. La xirivia és més gran que la carlota. Podem començar tallant la part més prima com la carlota i quan arribem a la part més grossa, li podem donar la forma de la carlota tallant-la a la llarga en 2 meitats i després continuem tallant els trossos de la mateixa forma, però com que no rodarà, podem moure nosaltres el ganivet.
Una vegada tenim tallades les verdures, les saltem a foc viu amb una mica d'oli fins que agafen una mica de color, sense que es cremen. Hi afegirem també un polsim de sal perquè ajuda a treure la dolçor natural de les verdures. Abaixem el foc i les deixem coure al mínim i tapades durant uns 25 minuts. Si tenim un difusor, ens ajudarà a coure-les més lentament.
De tant en tant anirem movent la cassola agafant-la per les nanses i sacsant-la (si obrim la tapa s'evaporarà i s'assecarà més ràpid, així que si ho fem, podem afegir-hi una mica d'aigua, però no massa ja que ha de quedar sec). 
Quan estiga fet, posem un raget de salsa de soja, els pinyons que teníem reservats i ho decorem amb julivert picat. Sacsegem la cassola perquè s'impregnen bé els sabors, ho deixem reposar uns minuts i ho servim ben calent.
És un plat que si el feu, vos sorprendrà gratament. M'agrada cuinar aquests plats tan senzills de preparar, amb pocs ingredients que tots tenim a casa, i que, a més de nutrir-nos ens fan sentir bé. 
Espere que vos haja agradat.


Si vos ha agradat aquest plat també podrien interesar-vos Kimpira de verdures i Pollastre al forn amb carlotes i xirivies

13 comentaris:

  1. Saps una cosa que m'agarada de venir a la teva cuina, descobrir vocabulari nou jajaja.

    No havia sentit mai dir aixi a les pastanages. I tampoc havia sentit mai com es deia aquest tall amb diagonal, la meva mare el fa molt. Ja veures quan li digui dema ...mama saps com es diu aquest tall ???

    M'agrada la soia amb verdures.

    Petonets

    ResponElimina
  2. Sembla un plat deliciós. Les fotos són espectaculars, conviden a menjar-ho tot.
    Salut!!!!

    ResponElimina
  3. La xirivía només la faig servir per fer caldo i després no ens les mengem, em sembla que m'estic perdent alguna cosa, oi?
    Petons.

    ResponElimina
  4. Un plat senzill i ple de vitamines
    Petons

    ResponElimina
  5. No he probado nunca las chirivias pero esta receta me parece muy buena, se lo haré a mi sister que es vegetariana.
    Besines

    ResponElimina
  6. No havia sentit mai aquesta manera de coure les verdures, s'haurà de provar perquè em sembla ben interessant!
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
  7. Las chirivías me apasionan. Te ha quedado un plato con una pinta que es una verdadera delicia. Me lo llevo!!. besos

    ResponElimina
  8. Que ganitas tengo de probar las chirivías, las he echado el ojo en un super cercando y en cuanto pueda pruebo con tu receta. Se ve deliciosa.

    Besos.

    ResponElimina
  9. Asela, que receta tan interesante...me ha encantado todo...el metodo de cocción la forma de corte y sus efectos beneficiosos!!!...la verdad es que yo sin saberlo hago muchos platos de forma similar y como soy de naturaleza nerviosa :) me he quedado enamorada de tu receta...a ver si así consigo calmar mis temperamento..que a veces estoy hartita de mi misma!!!:)
    me encanta verte...aunque ahora soy yo la que anda de publicacion caida..demasiadas cosas que hacer :(
    muchos cariños de Juana!!!!!

    ResponElimina
  10. Uau Asela, en saps moltíssim de cuina macrobiòtica, no?? Em sembla súper interessant!! El que passa és que aquestes verduretes jo crec que calmen i estabilitzen a qualsevol... perquè han de ser delicioses!! jaja Me l'apunto :)

    Un petonàs!!

    ResponElimina
  11. Asela queda una guarnición ideal tendré que ponerme mas con esta clase de cocina, el sabor dulzón de la chirivía y de la carlota me gusta, pero prácticamente sólo la uso en el puchero. Por cierto los chips de chirivía están de muerte pruébalos.
    Saludos

    ResponElimina
  12. Ens agrada el blanc. El blanc del Real Madrid no és blanc, és marró descolorit. Però també hem de saber distingir entre madridistes com el poeta surfista Ramis i la gentil dama Asela. Convidem a visitar la nova fase bogardiana en el nostre blog de barcelonisme insòlit...venim de can Xisco i ara estem aquí!

    ResponElimina
  13. Tens un blog sensacional. Estic aprenent molt amb tu. Vaig començar a fer macrobiòtica fa 30 anys i vaig fer molt malament de deixar-ho. Ara he tornat i sí que estic preparat. Aquesta recepta sembla estupenda. Ho provaré aquest cap de setmana i em sembla que li afegiré també una mica de nap negre, a veure que tal.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...