dissabte, 5 de febrer del 2011

Kimpira de verdures

Hui posaré una recepta que m'encanta; es tracta d'una kimpira de verdures; la kimpira és un terme japonés que s'utilitza molt en la cuina macrobiòtica. És una manera de designar una forma de cuinar les verdures; bàsicament s'utilitzen verdures d'arrel, com la ceba, la carlota (pastanaga), el nap... Es tallen les verdures en forma de bastonet; això i la manera de cuinar-les (el
saltat) fa que conserven pràcticament totes les propietats. S'utilitza tradicionalment oli de sèsam, però també les podem saltar amb oli d'oliva, que és un oli extraordinari i tenim la sort de poder beneficiar-nos-en pel lloc on vivim. Aquest plat, el podem enriquir amb algues arame (que les posaríem en remull uns 10 minuts abans i les saltaríem juntament amb les verdures), sèsam o salsa de soja. La recepta que teniu a la foto no porta ni algues ni sèsam; he optat, aquesta vegada per fer una recepta bàsica de tres verdures, ceba, carlota i col de fulla. És un plat molt colorit i saborós, i és una guarnició perfecta per a carns o per a peixos, ja que ajuda a trobar l'equilibri entre el yang de la carn i el ying de les verdures. Espere que vos agrade. Bon cap de setmana.




Kimpira de verdures
Ingredients: 
1 ceba, 2 carlotes, 1/3 de col de fulla, sal marina, oli de sèsam o d'oliva verge extra, salsa de soja.
Tallem la ceba en juliana, les carlotes -primer en rodanxes en diagonal i després en bastonets-, la col de fulla la podem tallar de dues maneres: separant les fulles una a una i després tallant-les a tires; o bé tallem 1/3 de la col i la tallem a tires directament. Si ho fem separant les fulles, sempre podem aprofitar les més grans en una altra recepta; per exemple per a farcir-les d'algun altre ingredient o simplement per a fer una ensalada de fulles de col escaldades, que també està molt bona.
Quan tenim totes les verdures tallades, les posem en una paella i les saltem amb un poc d'oli, primer amb un poc de sal i després abaixem el foc i posem la tapa. Les deixem fer en un saltat llarg, fins que estiguen tendres. Podem afegir un poc d'aigua, si la necessita, però molt poca; també podem posar un difusor perquè es coguen més lentament i no s'enganxen a la paella. Quan estiguen tendres, hi tirem un raget de salsa de soja, ho remenem i apaguem el foc per deixar-ho reposar uns minuts. Ho podem servir amb un poc de sèsam per damunt. 

11 comentaris:

  1. Sencillamente muy bueno y sano, asique éxito seguro.
    Besines

    ResponElimina
  2. Qué bueno tiene que estar, me falta la col, pero la semana que viene cae, a mi me gusta como primer plato, sin acompañamiento, unas verduras van siempre bien.
    Un besito

    ResponElimina
  3. Bertha: Gracias. Un besito.

    Clemenvilla: El plato, solo o acompañado, está buenísimo. Me alegro de que te guste. Besos.

    ResponElimina
  4. Muy sano y rico. ¿Qué mas se puede pedir?
    Genial.

    Besos.

    ResponElimina
  5. No havia sentit mai a parlar d'aquest nom. Les verdures m'encanten i les receptes que fas també.

    ResponElimina
  6. Asela a mi les verdures m'agraden molt i com mes m'agraden és poc fetes així que eixa recepta és de les meues.
    Això de la paella és intentar-ho, la primera que vaig preparar fa uns cuannnnnnts anys em va eixir FATAL.

    ResponElimina
  7. Asela, y yo sin saber que cocino kimpiras! :), me gusta cocinar de ese modo, no solo por que sea sano..me gusta ese tipo de cocina!
    Lo de añadir algas es algo que ya tengo en mente desde que vi en tu blog (creo) que hablabas de ellas..las he comprado ..pero me olvido!!!
    Mil besitos Asela guapa!!!!

    ResponElimina
  8. Gràcies pels vostres comentaris. Maria Dolores, ja intentaré fer una paella a veure com m'ix, sé que no em pot eixir perfecta a la primera. Juana, me alegro de que te haya animado yo a cocinar con algas. Besos.

    ResponElimina
  9. Què bona!! no havia escoltat mai aquest nom i m´ha agradat molt descobrir-ho...petonets

    ResponElimina
  10. Hola Asela,
    M'ha encantat la recepta! Ja havia sentit que els japonesos tenen formes especials de tallar els ingredients, ganivets especials, però fins ara no m'he llençat a fer gaires receptes asiàtiques i no he experimentat molt. Em guardo la teva proposta, ara que a casa no parem de menjar vegetals i hem de buscar noves maneres de cuinar-los.
    Gràcies per tots els teus comentaris a les meves entrades i disculpa si no vinc per aquí a escriure't tant com m'agradaria fer. Em manca temps per tot i lo que més sento és això!
    Una abraçada.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...