Ja falten pocs dies per a Sant Valentí, que tot i que sembla que és una data que ha sorgit per interés comercial, es veu que té l'origen en l'època de l'Imperi Romà. En l'any 270 després de Crist, hi havia a Roma un sacerdot anomenat Valentí que va desafiar l'emperador Claudi II per prohibir als joves casar-se i viure en matrimoni, ja que considerava que tindria millors soldats per a anar a la guerra si no estaven compromesos. Valentí es va rebel·lar i va començar a casar les parelles joves en secret. Aquest sacerdot va ser executat el 14 de febrer. Segons la llegenda, es va plantar un ametler de flors rosades al costat de la seua tomba. Hui, l'ametler és un símbol d'amor i d'amistat que perdura en el temps.
Hui en dia podem veure aquesta data de moltes maneres; hi ha persones que no la celebren perquè pensen que l'amor s'ha de demostrar cada dia i no aquest dia que ens imposen els comerços per a gastar-nos diners. N'hi ha d'altres que sí que ho celebren amb la seua parella i li ho demostren amb algun regal o un detall personal. Jo pense que l'amor s'ha de regar cada dia, com una planta, perquè cresca fort i sa; però aquesta és una data que ens serveix per a fer alguna cosa especial o diferent del que fem cada dia. Ens podem gastar diners en regals cars o no; també podem tindre un detall amb la nostra parella per demostrar-li que hem pensat amb ella. De vegades els xicotets detalls pensats amb amor valen més que els regals cars. Hui vos propose un plat ideal per a sorprendre la parella en un dia com aquest; servit amb un bon entrant, com una ensalada fresca, un bon vi i un postre al gust de cadascú, acompanyat d'espelmes i música d'ambient, tindrem l'èxit assegurat.
Galtes de porc amb bolets
Ingredients:
Galtes de porc ("carrillera"), 1 ceba, uns alls, 1 tomata de pera madura, un pot de bolets variats en conserva (jo els compre de la marca Ferrer, és l'única que conec, però és boníssima i tenen bolets molt variats), fines herbes, timó, orenga, 1 fulla de llorer trencada en trossets (també podeu posar un farcellet d'herbes ja preparades, però com que jo no en tenia, una vegada vaig provar aquestes herbes i em van encantar), sal marina, mitja copeta de conyac, oli d'oliva verge extra.
En primer lloc obrim les galtes per la meitat perquè es puguen coure més fàcilment; les posem a la cassola sense sal i les daurem pels dos costats per tal de sellar la carn. Reservem els talls de carn i en la mateixa cassola sofregim la ceba tallada en juliana amb un poc d'oli i sal (ha de quedar confitada). Incorporem la carn, els alls sencers (els podem xafar o fer un tallet perquè solten l'aroma) i el conyac; deixem que s'evapore l'alcohol i després posem les herbes aromàtiques i ho remenem. Seguidament tallem la tomata en daus i l'afegim també fins que estiga desfeta i canvie de color. Rentem els bolets i els deixem coure amb tot el conjunt una bona estona amb la tapa posada fins que la carn estiga ben tendra; això serà al voltant d'una hora. Si veiem que es queda sec, podem anar afegint aigua, però molt poc a poc, ja que no ha de quedar caldós, sinó que els bolets han de ser una guarnició, per tant l'aigua que posem és per ajudar a coure la carn. Rectifiquem de sal i ho servim.
Jo no sóc massa de galtes, però la salsa té una pinta deliciosa! Aixói que crec que amb el teu permís agafaré la salsa i l'adaptaré a una altre carn..
ResponEliminaUn petó maka i bon cap de setmana!
Esta combinación no la he probado pero tiene buena pinta, porque como dicen del cerdo me gustan hasta los andares y si es con setas, mejor que mejor.
ResponEliminaBesines
A mi m'encanten les galtes de porc!! I la veritat és que en menjo moltes poques vegades... és el que té viure amb un que no menja carn! ;) Demanaré a la mare algun diumenge que vagi a dinar que em tregui el "gusanillo"...
ResponEliminaNo coneixia la història de Valentí, l'he trobada molt curiosa... però com que a Catalunya ja tenim el nostre propi dia dels enamorats, preferixo guardar-me els detalls pel 23 d'abril! ;)
Petonets!!
Sandra
Anniki: em sembla molt bé. Aquesta guarnició està bona en qualsevol carn. Besets.
ResponEliminaBertha: gracias. El resultado está delicioso y es una carne super tierna. Besitos.
Sandra: gracies pel comentari, m'alegre que t'agrade. Nosaltres també celebrem el dia del llibre, és un dia molt bonic, a veure si enguany que cau en dissabte podem anar a Barcelona; tinc unes ganes... Un beset.
Jo tampoc no coneixia la història del sacerdot Valentí, encara que jo em quedo amb el nostre Sant Jordi. De totes maneres, qualsevol dia és bo per a un sopar de festa i aquesta recepta faria el fet!
ResponEliminaConocia la historia pero no que el almendro sea simbolo de amor y amistad!!...en mi casa entonces hay mucho amor!!, estoy rodeada de ellosº!!!:)
ResponEliminaTus carrilleras son perfectas para degustar enn pareja y celebrar de un modo sencillo una cena de lujo!!!...es una carne tan tierna!!
Mil besitos Asela y feliz San Valentín!!!
Glòria: a mi també m'agrada molt el dia de Sant Jordi, és un dia molt bonic.
ResponEliminaJuana: Gracias, mucho amor para todos y feliz San Valentín.
Nunca he probado este plato pero viendo su presencia me indica que tiene que estar de fábula.
ResponEliminaBesos.
Asela!!, te enlacé para no pasarme tus entradas!!...aunquye ultimamente solo llego a devolver las visitas!! :(...a ver si saco mas tiempoooooo!!!
ResponEliminaMil besitos bonita!!!
La història no la coneixia però les galtes que millor per a este dia rebre un bes en la galta i després mejarte les del porc amb eixa salseta tan bòna.
ResponEliminaA mi estes festes com a que no.
Silvia: lo está, tienes que probarlo. Besos.
ResponEliminaJuana: No te preocupes, ya sé que tendrás un montón de blogs por ver. Yo, como acabo de empezar lo llevo bien, de momento no quiero agobiarme. De todas formas, te agradezco mucho tus visitas, así como la de todos y todas los que me visitais y comentais. Besos.
Maria Dolores: Gràcies, no et penses que jo faig massa cas de la data, segons com em pega, hi ha anys que m'ho agafe amb més sentimentalisme que altres; la qüestió és estar bé amb la parella tots els díes, però de vegades convé fer coses diferents, dóna igual aquesta data o una altra, totes són bones. Besets.
Ummmmmm vaya guiso más rico!!!! Las carrilleras quedan tan tiernas que es una delicia tomarlas.
ResponEliminaUn besito
Clemenvilla: Muchas gracias.
ResponElimina