Risotto de carabassa i xiitake

Abans que s’acabe la tardor, voldria parlar dels beneficis de la carabassa que tot i que és una hortalissa que es troba disponible al mercat durant tot l’any, sembla que es menge més a la tardor, supose que serà per la influència de Halloween. La carabassa d’hivern és més dolça i té menys aigua que la d’estiu, la seua pell també és més dura, per tant, més resistent i es conserva més temps.

La carabassa és un aliment antioxidant per excel·lència, ja que és rica en carotens, que es transformen en vitamina A en el nostre organisme, i ajuda a previndre el càncer de pròstata en els homes i malalties oculars com cataractes o pèrdua de visió, per això també és interessant per als estudiants o les persones que passen molt de temps forçant la vista.

La carabassa té gran quantitat de vitamina C, que al costat dels carotens ajuden a mantindre una bona salut de l’aparell circulatori, per la qual cosa prevé malalties cardiovasculars.
La carabassa, pel gran contingut en aigua i l'escàs valor calòric és ideal en dietes d’aprimament, ajuda a eliminar líquids de l’organisme i també evita el restrenyiment pel seu gran contingut en fibra. La fibra de la carabassa, a més, ajuda a regular els nivells de sucre en l’organisme, per la qual cosa és recomanable en les persones diabètiques, ja que estimula la funció del pàncrees.
La carabassa cuita gaudeix d’excel·lents propietats terapèutiques en les inflamacions de l’aparell digestiu, i el seu consum és aconsellable en casos de gastritis crònica, síndrome de còlon irritable i malaltia de Crohn.
Quant a les llavors, també aporten molts nutrients: aporten més proteïnes que la carn o el peix. Encara que es consumisquen en xicotetes quantitats, 30 g de llavors cobreixen el 15% de les necessitats diàries de proteïnes i quasi el 50% de minerals com el fòsfor i el magnesi, a més de més de la quarta part de les de ferro i quasi una cinquena de les de manganés. També té un 15% de zinc i un 10% de coure. Respecte a les vitamines, destaca la presència de vitamina E, d’àcid fòlic i de les del grup B.
Així, doncs, tot són avantatges a l’hora de consumir aquest bé tan preat. En purés, cremes, saltejats, al forn, guisades o en rebosteria, i les seues llavors en ensalades, pans o salses: hi ha infinitat de receptes per a degustar-la.

Hui posaré una de les meues receptes preferides de la carabassa. És una recepta que se’m va ocórrer un dia i vaig pensar que la combinació podria quedar molt bé. Després de tastar el plat, sincerament, crec que ho vaig encertar, almenys a casa em van donar el vist-i-plau.

Risotto de carabassa i xiitake
Ingredients per 2 persones:
2 tasses d’arròs integral ecològic, 5 bolets xiitake (si els comprem deshidratats, es posen en remull 2 o 3 hores), 1 ceba , 1 all, 250 g  de carabassa, sal marina, oli d’oliva verge extra i formatge ratllat.

Se sofrig la ceba picada finament amb l’oli d’oliva, se li afig l’all també picat i, els bolets picats en daus. A continuació es talla la carabassa en daus menuts i la incorporem al sofregit i es deixa coure fins que estiga al dente.
A banda coem l’arròs integral: es renta bé amb aigua i es posa en una cassola amb el doble d’aigua que d’arròs. Es puja el foc fins que arranque el bull, després es cou a foc lent amb un pessic de sal -si pot ser amb difusor, millor-, durant el temps que ens indique el paquet (sol ser d’uns 40 minuts). Quan es quede sense aigua, s’apaga el foc i es deixa reposar tapat uns minuts. 
S’incorpora l’arròs al sofregit, s’hi afig un poc d’aigua, si ho requereix, i es mescla bé perquè s’unisquen els sabors. Rectifiquem de sal i ja amb el foc apagat afegim formatge ratllat, ho mesclem bé fins que es fonga el formatge i ho servim.