Aquesta compota s'ha convertit en una recepta habitual a casa. A mesura que anava fent-la, anava descobrint coses noves, com la introducció de diferents espècies i el temps de cocció fins que la fruita es queda caramel·litzada. La veritat és que des de la primera recepta ha anat adquirint uns canvis cada vegada més bons. I una de les millors coses que té, a banda del sabor, és que no té gens de sucre, però no per això deixa d'estar dolça, ja que les fruites dessecades li aporten tota la dolçor que necessita, i les espècies li donen un toc especial. És ideal per a les postres, per a berenar o fins i tot per a combinar-la amb una bola de gelat o neules, amb cremes de cereals o per a farcir pastissos com el Tatin, amb pasta fullada. A més, és molt sana i digestiva, i no produeix gasos.
Compota de fruita especiada Ingredients: 3 peres Conference 3 pomes Royal Gala 3 orellanes 3 prunes dessecades 1 canonet de canyella 5 claus d'espècia 1/2 got d'aigua mineral 1 pessic de sal marina
Jo tinc un truc perquè la fruita no s'oxide: es tracta de tallar totes les peces per la meitat abans de pelar-les, i després els treiem el cor. Quan estiguen totes llestes, les pelem, les anem tallant en 4 o 5 trossos cada meitat i les posem de seguida a la cassola. D'aquesta manera, com que les pelem quasi totes al mateix temps, no els dóna temps de fer-se fosques i ens evitem fregar-les amb llimona, que aporta més àcid i ens fa perdre més temps. Quan tinguem tota la fruita tallada i dins de la cassola, hi afegim les orellanes, les prunes, la canyella i els claus. Hi posem una mica de sal i mig got d'aigua mineral. Ho confitem tot a foc mínim i tapat fins que es quede quasi sense caldo (al voltant de 30 minuts o més). Quant més temps la deixem, més bona estarà. Podem posar un difusor al foguer perquè es coga més lentament. La compota no s'ha de remenar, perquè es pot desfer la fruita; és millor que agafem la cassola per les anses i la sacsegem. Al final de la cocció es pot remenar de manera molt suau perquè tot s'unifique. El caldo es farà espés i la fruita es caramel·litzarà una mica. Està molt bona, tant calenta, com tèbia o freda. Serviu-la com més vos agrade.
Al començament d'aquest bloc, la meua idea era parlar dels meus plaers, però m'he adonat que la cuina ha anat arraconant-ne d'altres que també són molt importants per a mi. Un d'aquests altres plaers és el cinema, tant el clàssic com l'actual. Hi havia una etapa de la meua vida en què podia consumir, afortunadament, més cinema del que puc ara mateix. Es pot dir que tenia més temps... Ara ja feia una temporada que el tenia aparcat i, tot i que no dispose del temps que voldria per a gaudir de moltes més coses que també m'agraden, intente aprofitar-lo al màxim. Per això, volia continuar el bloc afegint de tant en tant fragments, cites, frases famoses i altres coses relacionades amb aquest art, la literatura o altres plaersdemavida. Espere que gaudiu d'aquesta nova secció tant com jo.
Hui començaré amb Gilda, protagonitzada per la bellíssima Rita Hayworth i Glenn Ford, una parella mítica. És una pel·lícula per a gaudir i quantes més vegades la veig, més m'agrada.
Gilda: Tú me odias, ¿verdad? Johnny: No tienes idea de hasta qué punto. Gilda: El odio es una emoción muy intensa, ¿no lo has notado? Muy intensa. Yo también te odio. De tal modo que... que creo que voy a morir, cariño. Creo que voy a morir de odio.
L'escena amb la cançó Put the Blame on Mame amb la famosa bufetada.
