Clafoutis de cireres

He estat uns dies desconnectada del tot, a penes he parat per casa en tota la setmana, així que m'hauré de posar al dia en la mesura que puga, ja que demà ja torna a ser divendres i també estaré fora tot el cap de setmana. La veritat és que, quan comença a fer calor com la que fa ara, tenim més ganes d'eixir de casa. 

Hui volia posar una recepta que tenia pendent de repetir, ja que la primera vegada que la vaig fer em va agradar el sabor, però no la textura. Farà més o menys un mes, circulava pels blocs el Clafoutis de cireres, unes postres que sempre m'han atret, però que no havia fet mai; així que vaig buscar la recepta que recomanava Whole Kitchen, perquè la vaig veure més senzilla pels ingredients que portava i també perquè a penes portava lactis (i jo hi tinc intol·lerància). Però va ser un fracàs absolut. Quan hi vaig afegir la farina (125 g), amb tan poca llet, ja vaig veure que quedava una massa molt espessa, però vaig pensar "ara ja està, a veure què ix d'ací..."; i va eixir una massa compacta com una goma. No vos recomane que feu aquesta recepta. Per això, vaig comprar cireres i vaig pensar que abans que s'acabara la temporada, l'havia de repetir a la meua manera. Ha sigut una recepta una mica inventada, perquè jo volia que es quedara cremosa, però sense posar molt de greix (nata, que l'he substituït per petit-suisse naturals). No sé com quedarà la clafoutis feta amb nata, però almenys aquesta no té res a veure amb la pilota de goma de la primera vegada, és com una mena de flam cremós amb una mica de farina (només 40 g). El resultat ens ha agradat bastant, potser un altre dia la faig amb nata. Vosaltres l'heu fet amb nata? 

Clafoutis de cireres

Ingredients: 

400 g de cireres madures

3 ous de corral

3 cullerades de sucre (o potser amb 2 ja n'hi ha prou, depén de la maduració de les cireres i del temps de maceració; a mi m'ha eixit massa dolça per al meu gust)

1 pessic de sal

2 petit-suisse naturals

150 ml de llet

40 g de farina d'espelta blanca (la pròxima vegada ho provaré de fer amb només 30 g, però amb 40 g també ix molt bé)

mantega per a untar el motlle

Posem les cireres amb pinyol a macerar amb 2 cullerades de sucre. Quan més temps estiguen macerant-se, més dolces estaran (jo les vaig tindre quasi 2 hores). La veritat és que vaig optar per posar les cireres senceres perquè vaig llegir que tenen més sabor; a més, això fa que no solten líquid i el clafoutis acabe sent tot morat. No hem tingut cap problema amb els pinyols a l'hora de menjar-nos-el, i crec que queda més bonic en la presentació.

Encenem el forn i mentre s'escalfa anirem preparant la massa: batem els ous amb 1 cullerada de sucre, hi afegim els 2 petit-suisse, la llet i un pessic de sal. Ho mesclem bé i després hi afegirem la farina. Quan ho tinguem ben mesclat, passem les cireres macerades a un motlle per al forn engreixat amb mantega. El sucre que ens sobre de macerar les cireres, l'afegim a la mescla. Aboquem la massa damunt de les cireres i ho enfornem a 180 ºC durant uns 40 minuts (depenent del forn). 

Crema de carabasseta

Ara que arriba la calor, les carabassetes estan com més m'agraden a mi: de color claret, molt suaus, dolces i tendres (això sí, cal tastar-les abans per si de cas alguna estigués amarga). En aquesta època tinc la nevera plena de carabassetes que em va donant la família dels seus horts; això és una sort, perquè m'encanta aquesta verdura, i intente crear receptes diferents per no cansar-nos-en i per no pensar que mengem sempre el mateix. Com que és una verdura tan suau, combina molt bé amb quasi tot. L'he fet de moltes maneres: amb cremes, amb truita, amb lasanya, farcides... N'hi ha infinitats de possibilitats. Aquesta crema és com una mena de vichyssoise, amb un ingredient més. Està molt bona tant calenta a l'hivern, com temperada o freda a l'estiu.

Crema de carabasseta
Ingredients per a 4 persones:
3 porros (la part blanca)
1 carabasseta gran o 2 de mitjanes
1 creïlla (patata)
llet
sal marina
oli d'oliva verge extra
25 g de mantega (opcional)


Tallem els porros en rodanxes fines i els posem al foc amb una miqueta d'oli d'oliva i la mantega (opcional) a foc molt lent i amb la tapa posada. Hi afegim la carabasseta en rodanxes, la creïlla laminada i continuem coent-ho tot a foc lent i amb una mica de sal. Quan vegem que ha suat la verdura, hi afegim aigua (o caldo de pollastre o vegetal) fins que cobrisca la verdura, però no del tot, ja que després haurem de posar-hi llet. Ho fem bullir uns 20 minuts a foc lent. Triturem les verdures mentre anem afegint la llet fins que aconseguim la textura desitjada, una crema ni massa espessa ni massa líquida. La podem acompanyar d'uns crostonets de pa aromatitzats amb all, com vaig fer jo, o com més vos agrade.
Nota: aquesta crema està molt bona temperada a la primavera i a l'estiu, així ens evitarem suar quan fa dies de molta calor. Si la fem amb antelació, és millor que quan la calfem no arribe a bullir, ja que si no perdrà la textura, perquè la llet es quedarà triada. Jo, quan la faig, sempre pose la llet freda de la nevera a l'hora de triturar-la, així no està tan calenta quan ens la mengem.

Ensalada de cigrons amb vinagreta de soja i mel

Aquesta setmana circulen per molts blocs receptes que porten cogombre per a donar suport a aquesta crisi que estan patint els llauradors. El cogombre és una hortalissa que consumim molt a casa, sobretot a l'estiu, ja que és molt refrescant. Es pot dir que quan estem en plena temporada d'estiu, el consumim quasi a diari. El cogombre té moltes propietats saludables i té un gran efecte purificador de l'organisme; és molt bo en temps de calor, ja que conté molta aigua, ens hidrata i fa que funcionen bé els intestins i els purifica, refresca la sang i, com a curiositat, hi ha una malaltia que només es pot curar amb el cogombre: la toxoplasmosi. S'ha de menjar natural, sense sal, sense pell i ben llavat; durant 40 dies, amb la qual cosa es produeix una desintoxicació molt profunda en l'organisme. 

Per tot això i per tal d'ajudar en aquesta crisi, hui posaré una recepta que porta cogombre, entre altres ingredients (ja que el cogombre no és l'ingredient principal en aquesta recepta, però la fa molt refrescant i crec que servirà igualment per a la causa). 

Ensalada de cigrons amb vinagreta de soja i mel

Ingredients per a 4 persones:

Un pot gran de cigrons cuits ecològics

un bon grapat de tomates de cirera

una llandeta de dacsa

1 cogombre gran

una llandeta d'olives negres sense pinyol

1 alvocat madur

un bon grapat de gambes pelades cuites amb un poquet de sal

Per a la salsa:

2 cullerades de salsa de soja ecològica

2 cullerades d'oli d'oliva

el suc de mitja llimona

unes gotes de gingebre ratllat i escorregut

una culleradeta de mel

Rentem els cigrons i els escorrem. Tallem les tomates de cirera per la meitat, el cogombre en daus, l'alvocat també en daus i les olives negres per la meitat. Posem els cigrons en un bol i hi incorporem tots els ingredients que hem tallat i els altres. 

Per a fer la vinagreta barregem la salsa de soja, l'oli, el suc de llimona, les gotes de gingebre i la mel. Ho emulsionem amb unes varetes, ho tirem damunt de l'ensalada i ho mesclem amb compte que no es desfaça l'alvocat. La servim ben fresqueta.

Nota: en aquesta ensalada no posarem sal, ja que la salsa de soja és molt salada. 

Crema d'avena amb cireres

Hui vos porte una crema d'avena molt ràpida de preparar; és com una mena d'alternativa a l'arròs amb llet per la textura i el sabor que presenta, però més ràpida de preparar i, al meu parer, més sana, ja que jo l'he preparat amb flocs d'avena integral ecològica, amb llet d'arròs en comptes de llet de vaca i només amb una culleradeta rasa de sucre per persona (això és opcional, ja que la llet d'arròs ja ens aporta la dolçor necessària). Aquesta que he fet està molt bona fresqueta en aquests dies de calor, i les cireres li aporten un sabor extra molt agradable. A mi, m'agrada molt menjar-me-la per a berenar. Per cert, heu provat alguna vegada la llet d'arròs?
La llet d'arròs, com moltes persones pensen, no té res a veure amb l'aigua d'arròs, que s'obté de l'aigua colada en la qual hem fet bullir arròs. Aquesta aigua, que porta tot el midó de l'arròs, va molt bé per a tallar les diarrees. En canvi, la llet d'arròs s'obté gràcies a la fermentació, en diverses etapes, dels grans d'arròs frescos, mòlts i cuits. Una vegada vaig voler fer llet d'arròs a casa i vaig posar a fermentar els grans d'arròs, cada dia havia de canviar l'aigua perquè feia molta olor, i a poc a poc anaven germinant, però al cap d'una setmana me'n vaig cansar (també perquè me n'anava de viatge...) i vaig desistir. Vaig veure que era tan costós que valia més la pena comprar la llet ja preparada; és una llet cara, però també és per tot el procés que porta. És molt nutritiva i té moltes propietats beneficioses per a l'aparell digestiu, ja que gràcies a aquesta fermentació, ajuda a regular-lo i a posar-lo en ordre. Per a mi ha sigut tot un descobriment, ja que sense portar sucre en els ingredients, és una llet dolça i deliciosa.  

Crema d'avena amb cireres
Ingredients: 
2 cullerades de flocs d'avena integral fins (jo els vaig comprar ecològics)
llet d'arròs ecològica (la que admeta: quasi dos gots)
sucre (opcional)
cireres madures sense pinyol al gust


Com que sabia que l'avena consumeix molt de líquid, jo vaig començar la cocció amb una miqueta d'aigua (quasi un got), després posem les dues cullerades d'avena i deixem que es vaja cuinant a foc lent. Quan absorbisca l'aigua, anem afegint-hi llet d'arròs (ens en faran falta uns 2 gots o quasi). Ho fem bullir de 5 a 10 minuts. Hi afegim les cireres partides per la meitat i sense pinyol. Ho remenem i ho deixem refredar. A l'hora de menjar podem decidir la textura: si s'ha espessit massa, podem fer-ho més lleuger posant-hi més llet d'arròs, i si necessitem més dolçor, cadascú es posarà el sucre que necessite. Per cert, també vos he de dir que aquesta crema és un laxant molt efectiu, gràcies a la fibra que ens aporten els flocs d'avena integral. Amb dues cullerades d'avena ens eixiran unes 3 racions. 
Desitge que vos agrade.