dimecres, 27 d’abril de 2011

Tallarines negres amb gula

Hui, una recepta ben senzilla i fàcil de fer. Amb molt pocs ingredients, però que queda molt vistosa i boníssima. Quan vaig començar aquest bloc, vaig posar una recepta amb espaguetis negres que també m'agrada molt, però que és una mica més laboriosa. Sempre tinc aquest tipus de pasta a la cuina, i no sé perquè, sempre la faig un dia que no tinc massa ingredients a casa, perquè la pasta per si sola ja dóna molt de color i només li calen pocs ingredients per poder presentar un plat decent. Tots coneixem el típic aperitiu de gula amb allada, jo l'he combinat amb aquestes tallarines, que podem trobar a qualsevol supermercat, abans era més difícil trobar pasta negra. 


Tallarines negres amb gula
Ingredients per a 2 persones:
Tallarines negres
1 paquet de gula
3 alls
2 vitets
sal marina
oli d'oliva verge extra
julivert

Tallem els alls en làmines i els sofregim amb un poc d'oli d'oliva (anem amb cura que no es cremen), afegim els vitets i les gules i ho remenem tot.
A banda, coem les tallarines amb aigua bullint i un pessic de sal marina el temps que ens indique el paquet. Els escorrem i els aboquem juntament amb les gules, piquem una mica de julivert i ho saltegem tot junt. Ho servim ben calent i a gaudir.  

dilluns, 18 d’abril de 2011

Abadejo amb samfaina

Hui vos propose una recepta de les de tota la vida, l'abadejo amb samfaina. En temps de quaresma aquest peix blanc és l'estrella. L'abadejo (o bacallà) fresc  té la seua temporada de pesca des de la tardor fins a la primavera, però en podem disposar tot l'any salat i dessecat. És un peix blanc que té molt poc de greix, ja que la majoria l'acumula al fetge, d'on ens podem beneficiar dels àcids grassos omega 3. La seua carn és rica en proteïnes d'alt valor biològic i té gran quantitat de vitamines (B1, B2, B6 i B9). També té vitamines D, E i A, a banda de minerals com el potasi i el fòsfor. Hem de tindre cura perquè té un alt contingut en sodi, per això l'haurem de desalar bé si no el comprem fresc. 
Amb aquest peix tan nutritiu podem fer una infinitat de plats (esgarraet amb abadejo, mandonguilles, arròs, també combina molt bé amb algun ingredient dolç, per fer el contrast dolç-salat...). Amb aquesta recepta faré la meua aportació al bloc Memòries d'una cuinera, que proposa fer una recepta amb bacallà de Quaresma. Si voleu fer-hi la vostra aportació, teniu de temps fins al 28 d'abril; de segur que hi haurà un recull de plats deliciosos.
Aquesta recepta, no sé si és típica d'ací o no, jo la vaig provar a Barcelona, a casa l'àvia del meu marit. Ella, que era una cuinera excel·lent i que m'ha ensenyat moltes coses de la cuina catalana, la feia a la manera tradicional. Comprava l'abadejo i el dessalava a casa; el passava per farina i el fregia, després l'apartava a un plat a banda i amb aquest oli feia les verdures (ceba, all, pimentó roig, carabasseta, albergina i tomata) i les servia per acompanyar el peix. Segurament aquest ordre fa que la recepta estiga més gustosa i cruixent, però jo tinc la mania de fer-ho d'una altra manera, més senzilla i ràpida, però que també està molt bona i melosa. 




Abadejo amb samfaina


Ingredients: 
Uns talls d'abadejo dessalat 
1 ceba
1 all
1/2 pimentó roig
1/2 carabasseta
1/2 albergina
1 tomata madura
unes olives negres
oli d'oliva verge extra
sal marina


Piquem totes les verdures més o menys de la mateixa mida, perquè es facen totes igual. Posem oli en una cassola i anem sofregint-les en aquest ordre: ceba, all, pimentó, carabasseta i algargina. Quan totes les verdures estiguen confitades, hi afegim la tomata en daus i les olives negres. Estarà fet quan es quede sense el suc de les verdures (no s'ha de quedar caldós). Aleshores, apartem una mica la verdura i posem el peix a la cassola (si és antiadherent, millor) i el fem al costat de les verdures, pegant-li la volta quan calga. Apaguem el foc quan encara estiga melós i el servim amb aquestes verduretes. 
Espere que vos agrade i aprofite per desitjar-vos bona Pasqua, tant si eixiu de viatge com si vos quedeu a casa. 

dimarts, 5 d’abril de 2011

Pollastre al forn amb carlotes i xirivies

Sempre m'ha agradat el pollastre en totes les seues versions, i el pollastre al forn no podia ser menys. L'he preparat de moltes maneres: amb cebes, alls i creïlles (patates), afegint-hi poma i prunes, amb herbes, etc, però a pesar que estava bo, no trobava la recepta perfecta. Fins que un dia que tenia molta pressa, la vaig trobar. Aquest pollastre al forn està fet en dos temps, primer al foc per tal que la verdura es quede daurada, i després s'acaba de fer al forn. Així, en comptes de tindre el pollastre una hora al forn, només el tenim 30 minuts, ens estalviem temps i les verdures ens queden perfectes. Sempre l'havia fet amb creïlles, però ja fa molt de temps que havia sentit a parlar de la xirivia, eixa verdura oblidada que només utilitzem per a fer caldos, i la vaig incloure en aquesta recepta. Em va agradar tant que ara sempre la utilitze tant per a guarnicions de carns al forn com per a fer cremes o sopes.
La xirivia és un tubercle originari d'Europa, i es té constància que ja la consumien en l'antiga Grècia i Roma; per a ells era essencial en la seua alimentació diària i va ser amb l'arribada de la creïlla quan va caure una mica en l'oblit. Les xirivies no només eren fàcils de cultivar, sinó que constituïen un aliment magnífic per als pitjors mesos d'hivern. També eren molt valorades pel seu alt contingut en sucre i van passar a formar part de la cuina tradicional, també en forma de melmelades i postres.


La primera vegada que em va cridar l'atenció la xirivia va ser llegint les memòries de Lauren Bacall, Por mi misma y un par de cosas más, que recomane als amants del cinema clàssic. Són unes memòries apassionants, que et transporten a l'època daurada de Hollywood. Lauren Bacall, en aquestes memòries, recorda la seua amiga Katherine Hepburn el dia que es va morir (m'estalviaré la traducció): 
"Katie nunca quería cenar fuera y, estuviera trabajando en una obra o no, la cena era a las seis y más te valía no llegar tarde. Yo nunca me hubiera atrevido, por supuesto. Era una persona madrugadora y yo soy de levantarme y acostarme tarde.[...] La cuestión es que siempre tenía que adaptarme a los horarios de Katie: ésas eran las normas si querías estar con ella. Antes de las ocho y media ya tenías que haberte ido, porque a esa hora subía a su cuarto a dormir. Era todo un carácter, pero siempre fascinante. [...] Cuando invitaba a alguien a cenar, elegía ella misma el menú. Como tenía una cocinera tan maravillosa como Nora, yo nunca me preocupaba de cómo saldría la comida. Katie era más aficionada a la carne con patatas que al pescado, lo que a mí me parecía perfecto. Nora siempre subía la escalera cargada de fuentes bien presentadas con cordero en su punto perfecto, patatas asadas y chirivías (que Katie adoraba y que de hecho yo sólo he probado en su mesa). En el menú solía haber judías verdes y blancas, remolachas, ensalada verde y el postre favorito de Katie, helado de chocolate y café, y, para acabar, su tarta de chocolate especial y los crocantes de Nora. Todavía conservo la receta de la tarta de chocolate. Y no pienso revelarla." 
Una llàstima que no la revelara, ara la podríem disfrutar... 
Doncs des d'aquestes fantàstiques memòries que tenia moltes ganes de menjar xirivies i, quina millor manera que preparar-les, que de guarnició per a un pollastre al forn. Són boníssimes per la seua textura gens farinosa (és molt semblant a la de la carlota -pastanaga-) i pel seu sabor dolç i anisat. Les heu de provar, de segur que repetireu.




Pollastre al forn amb carlotes i xirivies


Ingredients per a dues persones: 
Dues cuixes de pollastre separades en dos trossos
dues carlotes (pastanagues)
una xirivia grandeta
una creïlla (patata)
una ceba
uns alls
dues fulles de llorer en trossos
herbes provençals
oli d'oliva verge extra
sal marina


Per a fer aquesta recepta necessitem una cassola que ens servisca tant per al foc com per al forn, ja que començarem la cocció al foc i després la passarem al forn. Si no en tenim, podem passar els ingredients d'una cassola a una plata de forn.
En primer lloc encenem el forn perquè es vaja escalfant. Mentrestant, posem el pollastre al foc perquè es vaja segellant pels dos costats amb un polsim d'herbes provençals i sal. El reservem i hi afegim la creïlla tallada en gallons, la xirivia i la carlota tallades de la mateixa mida que la creïlla, i la ceba en juliana grossa, els alls sencers sense pelar, les herbes provençals i el llorer en trossets. Peguem unes voltetes a la verdura i quan agafe un poc de color hi tornem a posar el pollastre i ho barregem tot amb molta cura que no es desfacen les verdures. Posem quasi mig got d'aigua a la cassola i ho passem al forn. Jo ho deixe a uns 220ºC per dalt i per baix, durant 30 minuts, que és quan el pollastre i les verdures han agafat un color rostidet molt bonic.  





Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...